L’Espanyol i el Girona jugaran la final de la copa Catalunya. Fins aquí un pot pensar que la competició tindrà una final prou atractiva per a l’espectador entre dos equips de primera divisió, però aquest desenllaç a hores d’ara no té dia ni hora. No se sap si es jugarà aquesta temporada 2024/25 com correspondria o ja la 2025/26, en plena pretemporada... Una llàstima. Els tres equips de la màxima categoria que van entrar en competició directament a les semifinals del torneig ho han fet amb desgana, sense interès i amb altres prioritats –això ho podem mig entendre–. Tots ho han fet sense cap jugador del primer equip als seus equips, ni tan sols els entrenadors corresponents! Un desprestigi absolut per a la nostra copa. Un desastre que provoca tristor i un sentiment de ràbia tenint en compte que altres clubs haurien gaudit com ningú de ser un dels equips que arribessin més lluny. Per posar un exemple, l’Europa i el Sant Andreu, encara que els escapulats i els quadribarrats lluitin per ascendir a 1a FEF; o em ve al cap l’Olot, que l’any passat es va colar en una final històrica per a una entitat centenària, que va ser-ne l’amfitrió, va omplir el camp i va acabar derrotat en els penals maleint la seva mala sort amb ràbia i impotència. I tot això jugant-se l’ascens, que finalment va acabar aconseguint, a 2a FEF. Evidentment compaginar la 3a FEF o la 2a FEF o fer-ho amb la Champions o la copa no té res a veure, però la consciència i el sentiment de país han de ser innegociables.