Carregats de raons per pensar en gran
Una de les coses que més admiració generen del Barça de Hansi Flick és el seu rendiment per sobre de les expectatives i el seu creixement constant. El tècnic alemany ha arribat al lloc oportú en el moment just, amb els astres ben alineats, i el seu treball futbolístic i mental salten a la vista, amb l’equip arribant al mes d’abril en disposició de guanyar-ho tot, fent disfrutar els aficionats en cada partit i donant la sensació que cada dia és una mica millor que l’anterior. Els duels d’aquesta temporada amb l’Atlético en són un bon exemple. El primer, de lliga a Barcelona, el va jugar esplèndidament, però el va perdre (1-2) en l’últim sospir; en l’anada de semifinals de copa, va passar per sobre del rival durant una hora, però va badar al final (4-4); en lliga al Metropolitano, va corregir l’error (2-4), i abans-d’ahir, en la tornada de copa de nou a Madrid, va ser més equip i va competir millor que els de Simeone (0-1). Al desembre, l’Atlético volava i aspirava a tot. Des d’aquell dia, el Barça no ha parat de guanyar i de créixer.
Flick assenyala el camí
Hansi Flick és un home de principis, que s’ha trobat amb un grup ple de joventut, d’energia, de fam i predisposat a absorbir com una esponja. La mescla ha fet efecte i el guió està molt clar. L’equip està per damunt dels que el formen; l’edat, ni per dalt ni per baix, no és un problema; donar el 100% és innegociable, i la consigna és atacar, atacar i atacar... Però Flick també ha marcat diferències en l’actitud. Naturalment, ha al·lucinat amb els arbitratges, el VAR, les sancions i el calendari, però ha decidit enfocar l’equip només en allò que es pot controlar. Per exemple, tenir endollada quasi tota la plantilla amb minuts i confiança per poder substituir sense que es noti gaire les absències per lesió, sobrecàrrega o per cacicades com posar el partit de l’Osasuna en data FIFA. O oblidar-se dels penals que no t’assenyalen o els gols que t’anul·len incomprensiblement, i centrar-se a marcar 20 gols més que el teu rival (82), tenir el millor balanç de la lliga (+54) i competir com abans-d’ahir al Metropolitano per ser un equip fiable.
‘Engorilats’
Moltes coses han canviat en l’atmosfera culer. La il·lusió, l’autoestima, el passar-ho bé en cada partit o la confiança que aquest equip ho pot guanyar tot. Alguns fa dies que parlen del triplet, d’una final de Champions contra el Madrid o, ja posats, de fer-li un pòquer, a l’equip madridista, guanyant-li la supercopa (aquesta ja és al sac), la final de copa del 26 d’abril a Sevilla, la lliga i la final de la Champions el 31 de maig a Múnic. És el Barça i cal pensar en gran, però, com diria el Salvador Illa del Polònia... tampoc ens flipem. El Barça no guanya la Champions des de fa deu anys i en aquest temps ha jugat un sol cop les semifinals. Entre estar atrapats a la segona fila i guanyar-ho tot hi ha un salt descomunal. I és cert que el Barça de Flick està en condicions de fer-la grossa, perquè te arguments i perquè s’ho ha guanyat. Però Flick també te un lema per a això, que és mantenir el cap fred, recuperar els jugadors del duel del Metropolitano i centrar-se únicament en els gols que se li han de marcar al Betis demà per sumar els tres punts i acostar-se una mica més a la lliga.
