Dar­re­ra­ment sento a tot arreu que el Barça pot gua­nyar el tri­plet. Com si fos una cosa de bufar i fer ampo­lles. I acon­se­guir el tri­plet és sobre­na­tu­ral. De fet, el més nor­mal és que no l’asso­leixi. No perquè cre­gui que no és prou bon equip, al con­trari, penso que té argu­ments per sor­tir vic­toriós de les tres com­pe­ti­ci­ons que està dis­pu­tant, sinó perquè fer un ple de títols és gai­rebé utòpic. S’han d’ali­near molts fac­tors, molts dels qual no depe­nen d’un mateix. Aixe­car un títol ja és molt difícil, els tres en la mateixa tem­po­rada és una baja­nada. És per això que en tota la història del fut­bol només deu equips ho han fet: el Cel­tic (1966/67) de Bobby Len­nox, Jimmy Johns­tone i Billy McNeill; l’Ajax (1971/72) amb Johan Cruyff i Johan Neeskens; el PSV Eind­ho­ven (1987/88) entre­nat per Guus Hid­dink; el Manc­hes­ter Uni­ted (1998/99) de Sir Alex Fer­gu­son; el Barça dos cops (2008/09 i 2014/15), pri­mer ori­en­tat per Pep Guar­di­ola i després, per Luis Enri­que, impul­sats tots dos en el ter­reny de joc per Leo Messi, Xavi Hernández i Andrés Ini­esta; l’Inter (2009/10) pre­pa­rat per Jose Mou­rinho; el Bayern, també dos cops (2012/13 i 2019/20), pri­mer amb Jupp Heynckes i després amb Hansi Flick a la ban­queta, i, final­ment, el Manc­hes­ter City (2022/23) diri­git per Pep Guar­di­ola, l’únic tècnic que ha repe­tit fita. Molt pocs. És clar que il·lusi­ona al bar­ce­lo­nisme la pos­si­bi­li­tat de tor­nar-ne a viure un, però trobo que no és una bona idea par­lar-ne tant. Només ser­veix per incre­men­tar la pressió. Pas a pas. El dis­curs del “par­tit a par­tit” és avor­rit, però és que en el fut­bol no hi ha una altra rea­li­tat que com­pe­tir a cada par­tit.