És un no parar. Resolts els finalistes de copa, amb un clàssic que sempre apuja l’interès, l’exigència i els efectes del desenllaç que els que pot tenir la competició, i amb la doble lectura dels resultats de dissabte en la lliga, ara entrem en la fase decisiva de la Champions. Arriben els quarts de final, amb aquella peculiar fórmula de repartir les eliminatòries en dues de llargues –començar avui i acabar dimecres de l’altra setmana– i dues de curtes, de dimecres a dimarts. En vuit dies, o en sis. Al Barça, li ha tocat la curta, que d’entrada, per pura lògica en un calendari tan dens, té més càrrega negativa que positiva. Però és que aquesta vegada és d’entrada i de sortida. Perquè no només té el handicap que juga la tornada dels quarts com a visitant, a Dortmund, sinó que té la mala sort que el partit precedent de lliga és també a fora, al camp del Leganés. Si només fos això, només n’hi hauria per lamentar-ho. Però la gravetat, la indecència, és que LaLiga hagi programat el Leganés-Barça a les 9 de la nit. Quina necessitat hi havia? Què costava fixar-lo a primera hora de la tarda? Sí, és veritat que el primer que no té sentit és el calendari en si, que no es poden fer miracles i que, jugant l’anada dels quarts dimecres al vespre, a Leganés era impossible jugar-hi divendres, i fent-ho gaire aviat dissabte haurien passat poques hores. Però entre arribar justet a Butarque o a Dortmund en el partit definitiu de l’eliminatòria continental, no hi ha color. Hi ha 72 hores clavades, les famoses 72 hores amb què amenaçaven Ancelotti i el Madrid de no presentar-se als partits si no es respectaven, entre les visites a Butarque i al Signal Iduna Park. Però entre l’un i l’altre, dos viatges i poc descans. No té cap sentit.

El Dortmund també juga dissabte, en el partit de la jornada de la Bundesliga al camp del Bayern, un duel que en altres temporades hauria estat clau en la lluita pel títol però que ara enxampa el Borussia molt avall. És a les 18.30h, una mica més aviat que el Leganés-Barça. I amb la diferència, no pas menor, que el partit decisiu, el de tornada, el juga a casa i per tant, un cop hagi arribat de Múnic, s’estalvia més trasllats.

De l’altra eliminatòria que comença dimecres i es resol el dimarts 15, l’Aston Villa té partit de Premier dissabte a la tarda (16h) i la tornada de la Champions a casa. El seu rival, el PSG, ni tan sols té partit el cap de setmana, a part que ja s’ha assegurat el títol de lliga. De les eliminatòries llargues, amb la tornada el dimecres 16, el Madrid jugarà diumenge a primera hora de la tarda (16.15h) a Vitòria i té la tornada a casa. L’Arsenal i el Bayern –amb la tornada a fora– i l’Inter –a casa– juguen partit de lliga quatre dies abans, dissabte. El Barça és l’únic equip dels vuit dels quarts de final amb 72 hores entre el partit del cap de setmana i el definitiu de Champions, i és també l’únic que haurà d’afrontar els dos duels a camp contrari (doble viatge), perquè l’Arsenal i el Bayern juguen a casa en la lliga i el PSG descansa.

En alta competició, tots els detalls compten. Amb la temporada tan avançada, en moments tan decisius, encara més. La frescor i l’energia no sempre poden estar al mateix grau desitjat. Va semblar que en faltava contra el Betis, i no seria d’estranyar que s’hi tornés a trobar el Barça a Butarque. I en funció de com hagi anat l’anada de demà, fins i tot li pot convenir, dosificar esforços dissabte, cosa que de retruc pot ser perjudicial fins i tot per a l’Espanyol i el Girona. No és l’escàndol de la data fixada per al Barça-Osasuna, però aquestes famoses 72 hores entre els partits a Leganés i a Dortmund no s’agafen per enlloc.