És un no parar. Resolts els fina­lis­tes de copa, amb un clàssic que sem­pre apuja l’interès, l’exigència i els efec­tes del desen­llaç que els que pot tenir la com­pe­tició, i amb la doble lec­tura dels resul­tats de dis­sabte en la lliga, ara entrem en la fase deci­siva de la Cham­pi­ons. Arri­ben els quarts de final, amb aque­lla pecu­liar fórmula de repar­tir les eli­mi­natòries en dues de llar­gues –començar avui i aca­bar dime­cres de l’altra set­mana– i dues de cur­tes, de dime­cres a dimarts. En vuit dies, o en sis. Al Barça, li ha tocat la curta, que d’entrada, per pura lògica en un calen­dari tan dens, té més càrrega nega­tiva que posi­tiva. Però és que aquesta vegada és d’entrada i de sor­tida. Perquè no només té el han­di­cap que juga la tor­nada dels quarts com a visi­tant, a Dort­mund, sinó que té la mala sort que el par­tit pre­ce­dent de lliga és també a fora, al camp del Leganés. Si només fos això, només n’hi hau­ria per lamen­tar-ho. Però la gra­ve­tat, la indecència, és que LaLiga hagi pro­gra­mat el Leganés-Barça a les 9 de la nit. Quina neces­si­tat hi havia? Què cos­tava fixar-lo a pri­mera hora de la tarda? Sí, és veri­tat que el pri­mer que no té sen­tit és el calen­dari en si, que no es poden fer mira­cles i que, jugant l’anada dels quarts dime­cres al ves­pre, a Leganés era impos­si­ble jugar-hi diven­dres, i fent-ho gaire aviat dis­sabte hau­rien pas­sat poques hores. Però entre arri­bar jus­tet a Butar­que o a Dort­mund en el par­tit defi­ni­tiu de l’eli­mi­natòria con­ti­nen­tal, no hi ha color. Hi ha 72 hores cla­va­des, les famo­ses 72 hores amb què amenaçaven Ance­lotti i el Madrid de no pre­sen­tar-se als par­tits si no es res­pec­ta­ven, entre les visi­tes a Butar­que i al Sig­nal Iduna Park. Però entre l’un i l’altre, dos viat­ges i poc des­cans. No té cap sen­tit.

El Dort­mund també juga dis­sabte, en el par­tit de la jor­nada de la Bun­des­liga al camp del Bayern, un duel que en altres tem­po­ra­des hau­ria estat clau en la lluita pel títol però que ara enxampa el Borus­sia molt avall. És a les 18.30h, una mica més aviat que el Leganés-Barça. I amb la diferència, no pas menor, que el par­tit deci­siu, el de tor­nada, el juga a casa i per tant, un cop hagi arri­bat de Múnic, s’estal­via més tras­llats.

De l’altra eli­mi­natòria que comença dime­cres i es resol el dimarts 15, l’Aston Villa té par­tit de Pre­mier dis­sabte a la tarda (16h) i la tor­nada de la Cham­pi­ons a casa. El seu rival, el PSG, ni tan sols té par­tit el cap de set­mana, a part que ja s’ha asse­gu­rat el títol de lliga. De les eli­mi­natòries llar­gues, amb la tor­nada el dime­cres 16, el Madrid jugarà diu­menge a pri­mera hora de la tarda (16.15h) a Vitòria i té la tor­nada a casa. L’Arse­nal i el Bayern –amb la tor­nada a fora– i l’Inter –a casa– juguen par­tit de lliga qua­tre dies abans, dis­sabte. El Barça és l’únic equip dels vuit dels quarts de final amb 72 hores entre el par­tit del cap de set­mana i el defi­ni­tiu de Cham­pi­ons, i és també l’únic que haurà d’afron­tar els dos duels a camp con­trari (doble viatge), perquè l’Arse­nal i el Bayern juguen a casa en la lliga i el PSG des­cansa.

En alta com­pe­tició, tots els detalls comp­ten. Amb la tem­po­rada tan avançada, en moments tan deci­sius, encara més. La fres­cor i l’ener­gia no sem­pre poden estar al mateix grau desit­jat. Va sem­blar que en fal­tava con­tra el Betis, i no seria d’estra­nyar que s’hi tornés a tro­bar el Barça a Butar­que. I en funció de com hagi anat l’anada de demà, fins i tot li pot con­ve­nir, dosi­fi­car esforços dis­sabte, cosa que de retruc pot ser per­ju­di­cial fins i tot per a l’Espa­nyol i el Girona. No és l’escàndol de la data fixada per al Barça-Osa­suna, però aques­tes famo­ses 72 hores entre els par­tits a Leganés i a Dort­mund no s’aga­fen per enlloc.