L’abril va començar amb un partit de semifinal de la copa de la DFB alemanya: l’Arminia Bielefeld, de tercera divisió, contra el Bayer Leverkusen, de primera. Fins aleshores havia sentit una certa afinitat pel Leverkusen des que Xabi Alonso hi entrena. Personalment, era una connexió amb la península. Per al Leverkusen, l’any 2024 va ser de celebració, perquè va aconseguir tres títols importants a Alemanya. Els fans encara donen les gràcies a Alonso.

M’havien advertit que durant la copa de la DFB podia passar de tot, com ara que equips de tercera o segona aconseguissin el títol. Una oportunitat que convida a entregar-se a la segona competició futbolística més important del país i, per això, desperta tantes emocions. El camp del Bielefeld tenia la gespa esgarrapada. Malgrat la superioritat curricular del Leverkusen, Alonso es va fer un fart de bramar i d’estirar-se els cabells. El 2-1 a favor del Bielefeld va tenir lloc durant la primera part, però la tensió va persistir fins al final. Més tard, el migcampista Xhaka va criticar l’afició del Leverkusen per no haver animat prou l’equip. Ni el Bielefeld ni els seus fans cobren com un jugador internacional de primera i, tant al camp com a la grada, la motivació flamejava. L’afició és el dotzè jugador i, segons com, el camp també. Encara dins la normativa, el camp del Bielefeld va ser arreglat després del partit. A Berlín no podran jugar amb el vent a favor i patiran més contra el VFB Stuttgart, de primera. Ara bé, l’equip de tercera anirà a Berlín i, si les ganes superen els altres factors, no hi anirà en va.