La d’entre­na­dor de fut­bol, com la de peri­o­dista, és una pro­fessió pro­fun­da­ment agraïda, ja que tens la immensa for­tuna que sem­pre hi haurà algú dis­po­sat a alliçonar-te de manera altru­ista sobre com has de fer la teva feina. Tant li fa que t’hagis for­mat en això, acre­di­tis una dila­tada experiència o siguis essen­ci­al­ment tu qui vis­qui el dia a dia, i per tant les inte­ri­o­ri­tats, dels entre­na­ments o les ten­si­ons d’un ves­ti­dor. Fote­ses. Perquè tot­hom sem­pre en sabrà una mica més i, a par­tir d’aquí, estarà en dis­po­sició de cen­su­rar-te perquè has esco­llit deter­mi­nat titu­lar o aquest juga­dor en lloc de tal altre. Assu­mint doncs aquest cunya­disme social que regna sobre nosal­tres com a col·lec­tiu, i que des­de­nya valors com ara la meri­tocràcia, el Hansi Flick que tots por­tem dins es posa espe­ci­al­ment tens i nerviós ara que arriba el tram cru­cial de la tem­po­rada i par­tits com els dar­rers –sobre­tot el del Celta– aca­ben fent més pujada del que toca­ria. I com que els culés som com som, incapaços de mena de dis­fru­tar com toca les victòries i cer­cant més la feli­ci­tat amb acti­tuds der­ro­tis­tes com ara estar pen­dents sem­pre de com li va al Madrid, el debat per agi­tar una mica la festa podria ser si aquest Barça que tanta il·lusió genera pot­ser afronta aquest moment de caixa o faixa un pèl massa espre­mut.

En aquesta dis­cussió, que hi és, no es pot obviar, però, un fac­tor deter­mi­nant com és el de la cons­trucció de la plan­ti­lla. El pro­jecte de Flick, convé no obli­dar-ho, va arren­car l’any amb man­can­ces òbvies en posi­ci­ons clau com ara la de mig cen­tre o els late­rals. I aquí ha estat la mà de l’entre­na­dor ale­many, i no la de l’entorn, la que ha sabut tro­bar solu­ci­ons a cada parany, amb l’aposta des­ca­rada per Ber­nal o Casadó, o la recu­pe­ració per a la causa de De Jong. Perquè l’holandès, ara mateix, és un altre juga­dor, rea­li­tat que acre­dita que és un box to box amb una gran classe que, per motius X, fins ara ha estat fora del seu hàbitat o se li exi­gien coses que pot­ser no eren el seu fort, com ara car­re­gar sobre la seva esquena la cons­trucció de joc. I, per això últim, ja s’ha vist que era més bona idea –de Flick, per cert– endar­re­rir només uns metres la posició de Pedri. Res­pecte als late­rals, aquí el Barça ha tin­gut com a aliat estruc­tu­ral la deessa For­tuna i que un tipus com Koundé tin­gui un nivell físic com el que té, que li per­met jugar gai­rebé tot, ja que Éric, aquí, només val per a par­tits i cir­cumstàncies com la del Mallorca. Si no estaríem ara mateix com a l’altra banda, a l’esquerra, on la baixa de Balde està pro­vo­cant un veri­ta­ble mal de quei­xal col·lec­tiu que qui més pateix és un Rap­hinha que, per molt que bus­qui sobre la gespa, ja no troba qui el dobli en atac.

Per pura llei física, aquests forats en la com­po­sició de l’equip, agu­dit­zats per les lesi­ons, són els que estan pro­pi­ci­ant aquesta sen­sació, o sen­ti­ment, que peces clau com ara Pedri pot­ser estan sobre­car­re­ga­des de minuts i els falta aire. I, a par­tir d’aquí, és quan aflora un altre debat sub­següent, i que ara mateix és el més verinós, que és si aquest equip està real­ment en dis­po­sició de poder bata­llar per tots els títols o, pot­ser, les expec­ta­ti­ves són exces­si­ves fruit d’un ren­di­ment que, no ens enga­nyem, ningú ima­gi­nava a prin­ci­pis de tem­po­rada. Qui vul­gui i en tin­gui ganes que bar­rini al res­pecte, perquè aquí l’única res­posta que val és la de qui real­ment té tots els ele­ments deter­mi­nants de l’equació al cap. I aquest només pot ser Flick. Per tant, estem a les teves mans, Hansi, i el que decre­tis en aques­tes tres set­ma­nes clau que ens venen anirà a missa, tot i que, com a bons boca­molls que som, no dei­xa­rem de mur­mu­rar què coi li veus, a Gerard Martín havent-hi per allà Héctor Fort.