El Barça modernista contra el Madrid imperial: la bellesa contra el poder
El Madrid s’ha construït gràcies a la història i el Barça ha tirat endavant a pesar d’aquesta mateixa història, per això el Madrid és imperial, superb, dominant i ha tingut dirigents amb perfils despòtics que veuen la llei com l’espai de joc per benefici propi, mentre el Barça, supervivent excels de la tirania, ha tirat endavant com una obra modernista, amb contradiccions, bellesa, genialitat, incomprensió, desordre, anarquia, i la falta de coherència personal dels dirigents que han presidit l’entitat: El Madrid és un senyor feudal de poder hereditari i el Barça la burgesia feta a si mateixa capaç d’aixecar Santa Maria del Mar mil i una vegada vegades més.
Per això guanyar el Madrid sempre té un component excitant de contrapoder, de girar el pèndol trucat de la història, de reescriure el relat des de la mirada de l’artista incompromès, d’arribar a la universalitat des de la particularitat d’una masia catalana, de fer petits actes de justícia literària, de pensar que a vegades la història també s’escriu amb peus de pàgina reservats pels escultors de la veritat: La deliciosa anomalia que està orgullosa del que és enlloc del que té.
Així doncs, després de l’espectacle arbitrari d’ahir, amb un Madrid neuròtic per por de la derrota i un Florentino megalòman que confon l’escut amb el tamany del seu ego, guanyar avui tindria encara més gust, un plaer sublim per doblegar qui mou el fil de les titelles amb amenaces, qui té comprat les veu mediàtiques per la prospecció personal del que pot passar si aquestes opinions van en direcció contrària, o sigui, d’ensenyar el món que la victòria es pot escriure com un sonet de forma corbada i de colors brillants: El triomf com un acte de justícia modernista.
