Tots els minuts que queden
Queden cinc jornades de lliga i bona part de l’entorn veu que el Girona té més números per baixar a segona que per quedar-se a primera. Només el pot salvar que els altres equips ho facin pitjor i que Stuani jugui tots i cadascun dels minuts que queden a la lliga.
El Girona, encara que de vegades ho oblidem, depèn d’ell mateix. Això vol dir que els de sota, Leganés, Las Palmas i Alavés, han de fer més punts que el Girona si es volen salvar. Si el Girona aconsegueix fer els mateixos punts que dos d’aquests tres equips, no baixarà de categoria. Ja veiem que les sensacions que desprèn el Girona no són gens bones, amb nervis, imprecisions, relliscades i pànic escènic. Però que aquestes sensacions no ens facin oblidar que qualsevol d’aquest tres equips canviarien la seva situació per la del Girona a ulls clucs.
Ara bé, que el Girona vagi al davant en la classificació no vol dir que sigui fàcil. Com explicava aquest diari dilluns, alguns rivals s’enfrontaran entre ells; per tant, per força algun equip sumarà punts, i molts també juguen contra el ja descendit Valladolid. El calendari no convida a ser optimista, però el Girona depèn d’ell mateix per salvar-se, i per tant si baixa serà per demèrits propis.
Els equips i els jugadors es poden analitzar de moltes maneres. Algunes de les més habituals són les dades, les sensacions i el compromís. Per totes, Stuani ha de jugar tots els minuts que queden.
Per dades, perquè Stuani aquesta temporada porta el doble de gols a la lliga que qualsevol altre jugador de l’equip, inclosos davanters caríssims. I no només ha estat millor durant tota la temporada sinó sobretot ara: en l’últim partit contra el Leganés va tornar a marcar. Si ell no hagués estat al camp algú creu que el Girona hauria marcat algun gol?
Per sensacions, també. Quan Stuani és al camp hi ha perill. Hi ha possibilitats de fer gol, ho noten els jugadors del Girona, ho noten els jugadors rivals i ho nota el públic de Montilivi. Quan entra a la segona part, els centrals i el porter rivals ja saben que se’ls ha acabat la calma i la tranquil·litat. Potser amb 38 anys Christian Stuani no pot aguantar tots els minuts d’un partit amb la màxima intensitat. Però això ara ja no importa. És millor tenir-lo sobre la gespa encara que estigui cansat que no pas que tenir-ne qualsevol altre. Si Stuani és al camp, quan la pilota arriba a l’àrea rival hi ha possibilitats de marcar gol. Si no hi és, les possibilitats cauen en picat.
Finalment per compromís, per amor a la samarreta. Ningú dubta que Stuani (i Portu, i algun altre que no ha pas arribat aquesta temporada) senten els colors tant com l’afició. Stuani n’ha donat mostres de sobra durant anys quedant-se quan podia marxar cobrant molt més (i Portu tornant quan havia marxat). I no són només records, només nostàlgia del passat, sinó que en aquesta temporada i en aquest moment de la temporada estan essent els millors.
Arribats a aquest punt, només podem esperar que tots els minuts de lliga que queden Stuani estigui a la gespa. Si algú pot marcar els gols que han de salvar el Girona és ell, per dades, per sensacions i per compromís. Segurament haver de recórrer als que ja hi eren abans de gastar desenes de milions d’euros en fitxatges no és el millor ni el que estava planificat i hauria de fer reflexionar algú, però tot això ara ja no importa. El camí de la salvació vindrà amb Stuani, i si hem de morir, fem-ho amb jugadors que sentin els colors.
