Tots els minuts que queden

Que­den cinc jor­na­des de lliga i bona part de l’entorn veu que el Girona té més números per bai­xar a segona que per que­dar-se a pri­mera. Només el pot sal­var que els altres equips ho facin pit­jor i que Stu­ani jugui tots i cadas­cun dels minuts que que­den a la lliga.

El Girona, encara que de vega­des ho obli­dem, depèn d’ell mateix. Això vol dir que els de sota, Leganés, Las Pal­mas i Alavés, han de fer més punts que el Girona si es volen sal­var. Si el Girona acon­se­gueix fer els matei­xos punts que dos d’aquests tres equips, no bai­xarà de cate­go­ria. Ja veiem que les sen­sa­ci­ons que desprèn el Girona no són gens bones, amb ner­vis, impre­ci­si­ons, rellis­ca­des i pànic escènic. Però que aques­tes sen­sa­ci­ons no ens facin obli­dar que qual­se­vol d’aquest tres equips can­vi­a­rien la seva situ­ació per la del Girona a ulls clucs.

Ara bé, que el Girona vagi al davant en la clas­si­fi­cació no vol dir que sigui fàcil. Com expli­cava aquest diari dilluns, alguns rivals s’enfron­ta­ran entre ells; per tant, per força algun equip sumarà punts, i molts també juguen con­tra el ja des­cen­dit Valla­do­lid. El calen­dari no con­vida a ser opti­mista, però el Girona depèn d’ell mateix per sal­var-se, i per tant si baixa serà per demèrits pro­pis.

Els equips i els juga­dors es poden ana­lit­zar de mol­tes mane­res. Algu­nes de les més habi­tu­als són les dades, les sen­sa­ci­ons i el com­promís. Per totes, Stu­ani ha de jugar tots els minuts que que­den.

Per dades, perquè Stu­ani aquesta tem­po­rada porta el doble de gols a la lliga que qual­se­vol altre juga­dor de l’equip, inclo­sos davan­ters caríssims. I no només ha estat millor durant tota la tem­po­rada sinó sobre­tot ara: en l’últim par­tit con­tra el Leganés va tor­nar a mar­car. Si ell no hagués estat al camp algú creu que el Girona hau­ria mar­cat algun gol?

Per sen­sa­ci­ons, també. Quan Stu­ani és al camp hi ha perill. Hi ha pos­si­bi­li­tats de fer gol, ho noten els juga­dors del Girona, ho noten els juga­dors rivals i ho nota el públic de Mon­ti­livi. Quan entra a la segona part, els cen­trals i el por­ter rivals ja saben que se’ls ha aca­bat la calma i la tran­quil·litat. Pot­ser amb 38 anys Chris­tian Stu­ani no pot aguan­tar tots els minuts d’un par­tit amb la màxima inten­si­tat. Però això ara ja no importa. És millor tenir-lo sobre la gespa encara que esti­gui can­sat que no pas que tenir-ne qual­se­vol altre. Si Stu­ani és al camp, quan la pilota arriba a l’àrea rival hi ha pos­si­bi­li­tats de mar­car gol. Si no hi és, les pos­si­bi­li­tats cauen en picat.

Final­ment per com­promís, per amor a la samar­reta. Ningú dubta que Stu­ani (i Portu, i algun altre que no ha pas arri­bat aquesta tem­po­rada) sen­ten els colors tant com l’afició. Stu­ani n’ha donat mos­tres de sobra durant anys que­dant-se quan podia mar­xar cobrant molt més (i Portu tor­nant quan havia mar­xat). I no són només records, només nostàlgia del pas­sat, sinó que en aquesta tem­po­rada i en aquest moment de la tem­po­rada estan essent els millors.

Arri­bats a aquest punt, només podem espe­rar que tots els minuts de lliga que que­den Stu­ani esti­gui a la gespa. Si algú pot mar­car els gols que han de sal­var el Girona és ell, per dades, per sen­sa­ci­ons i per com­promís. Segu­ra­ment haver de recórrer als que ja hi eren abans de gas­tar dese­nes de mili­ons d’euros en fit­xat­ges no és el millor ni el que estava pla­ni­fi­cat i hau­ria de fer refle­xi­o­nar algú, però tot això ara ja no importa. El camí de la sal­vació vindrà amb Stu­ani, i si hem de morir, fem-ho amb juga­dors que sen­tin els colors.