Araujo no pot seguir al Barça

Araujo no ha comès dos errors, està seguint el patró de fun­ci­o­na­ment que va por­tar el club a la deriva espor­tiva els dar­rers anys: negació de les pròpies man­can­ces, falta de com­promís amb el pro­jecte comú de l’enti­tat, rei­vin­di­cació egòlatra quan la rea­li­tat el posa a lloc, i al final, un dis­curs popu­lista i barat que tracta la gent d’idi­ota i no porta enlloc.

En pri­mer lloc, negació de les pròpies man­can­ces, no es reco­neix en les seves fal­tes de lec­tura tàctica del par­tit, és incapaç de treure la pilota amb eficiència, i la prin­ci­pal vir­tut de cen­tral cor­rec­tor s’ha eva­po­rat davant la manca de tensió amb què surt al camp: si no queda res de la seva capa­ci­tat de cor­re­gir a les distàncies cur­tes, doncs no fa falta que segueixi qui va ser ele­vat en temps de penúria fut­bolística.

En segon lloc, la falta de com­promís no té a veure només amb el seu ren­di­ment sinó amb el per­ma­nent xan­tatge amb el Bayern a la mínima que ha tin­gut un paper que con­si­dera no merei­xe­dor, o sigui, la cara de nen ofès perquè els com­panys li donin copets a l’esquena men­tre l’equip llui­tava per un tri­plet: no està per ser­vir al Barça sinó que vol ser ser­vit pel club.

En ter­cer lloc, l’ús d’una capi­ta­nia obtin­guda en dies de falta abso­luta de refe­rents per enal­tir el seu ego per­so­nal i pres­si­o­nar l’entre­na­dor per una pre­tesa titu­la­ri­tat quan té a davant com a mínim tres cen­trals a la plan­ti­lla que són a anys llum. El capità no està lide­rant el grup sinó que ha uti­lit­zat la res­pon­sa­bi­li­tat per bene­fici propi. No pot ser capità del Barça.

En quart lloc, i això no és només res­pon­sa­bi­li­tat seva perquè algú del club li ho hau­ria de dir, ja prou de dis­cur­sos popu­lis­tes d’ale­vins, buits, amb zero crítica cap a un mateix, en què fa ser­vir les típiques con­sig­nes sobre el fut­bol és així, hem d’estar units, etc… per no enca­rar real­ment la causa de l’eli­mi­nació de l’any pas­sat con­tra el PSG i aquest con­tra l’Inter.

En defi­ni­tiva, el Barça ha patit l’enèsim roba­tori de Mar­ci­niak i l’enèsim arbi­tratge total­ment fora de lloc a Milà, això no ho nega ningú i ens dona més argu­ments als que defen­sem la neces­si­tat de gua­nyar una Cham­pi­ons per estim­bar la copa con­tra els vidres de l’edi­fici cen­tral de la UEFA. Però aquesta eli­mi­natòria ens ha de ser­vir també per veure que Araujo segueix repre­sen­tant allò que ens va por­tar a la medi­o­cri­tat espor­tiva dels dar­rers anys, i per tant, neces­sita marxa per al bé de tots, el d’ell i el del Barça.