Les bèsties
El Giro viu aquest dimarts, en la seva 108a edició, la seva primera etapa a Itàlia, després de les tres que es van disputar a Albània de divendres a diumenge, amb la contrarellotge entremig dels dos dies amb Mads Pedersen (Lidl) guanyant a meta i vestint-se de rosa. Diumenge, un gos creuava la carretera a poc més de 2 quilòmetres de meta amb els equips llançant els seus corredors cap a l’esprint que guanyava el corredor danès, campió del món el 2019. Però la imatge de la jornada en la cursa italiana era la de Dion Smith (Intermarché) a punt de ser desequilibrat per una de les cabres descontrolades que passaven d’un costat a l’altre de la via, de la qual el neozelandès n’havia d’acabar sortint pel marge dret, quan l’animal li havia tocat la roda del darrere. Hores més tard a Atenes, en la final de la Champions que coronava l’Unicaja, un gat passava per la línia de banda quan quedaven 3:41 per acabar la segona meitat.
Hi ha dos tipus de ciclistes: els que han caigut alguna vegada i els que encara no. Ahir em van recordar que feia anys del meu canvi de categoria, baixant la collada de Toses quan un gat creuava la carretera, s’aturava en veure’m i reprenia el seu camí sense que pogués esquivar-lo. Va tocar la roda del davant i el següent record conscient que tinc és el d’estar aixecat amb dues persones d’allò més espantades, demanant-me d’on era i si volia que truquessin l’ambulància. Vaig reprendre la marxa fins a casa i, en arribar-hi, vaig comprovar que el casc estava trencat. Hores després i ja a l’hospital, era la clavícula, i la resta ja és història. Com el Giro a Albània.
