Així com hi ha un gènere com és el cinema dins el cinema o la literatura dins la literatura o l'endogàmia entre els programes i les cares de TV3, en el món del futbol cada dia té més preponderància el que en podríem dir el joc al voltant del joc. La novetat seria que, havent existit sempre, en els últims temps tot el que passa entre partit i partit també és utilitzat per les maquinàries dels clubs, amb la complicitat dels mitjans, com a recurs per influir decisivament en el que passa en els partits, en les competicions, en el desenllaç de les temporades. Hi ha moltes maneres de jugar a aquest joc al voltant del joc, però poques tan apassionades com la que es juga entre el Barça i el Real Madrid. Els mitjans de comunicació, cada vegada més, actuen com un departament més dels clubs als quals adscriuen la seva militància i (perdonin el llenguatge bèl·lic, però a vegades el bel·licisme només es pot explicar en termes bèl·lics) fan d'infanteria avançada en la guerra entre clubs rivals. Els grans clubs s'orienten cada vegada més, i més o menys dissimuladament, cap a l'exercici del control dels entorns, la utilització d'aquests mateixos entorns, sobretot la premsa, contra els entorns dels rivals. I no falten els mitjans, més enllà dels orgànics dels clubs, que es presten a aquest joc al voltant del joc. Però cadascú (cada mitjà) se sap les seves coses i els seus interessos i aquest, el del periodisme de club enfront del periodisme esportiu, és un altre debat que no és el motiu central d'aquesta crònica ambiental.