El fet que el Barça jugui dissabte el tercer partit al Camp Nou en la franja de tarda i vespre ha fet alçar veus eufòriques que veuen en la bona nova el compliment fulminant de la promesa de Rosell de millorar els horaris dels partits de casa. Que ningú es faci il·lusions. Els horaris de la supercopa i del Gamper –que no cal encaixar en la graella d'una jornada, sinó només acordar-ho amb la cadena que els emet– i del partit amb l'Hèrcules encara no són ben bé la translació a la realitat d'un propòsit lloable del qual, però, no es podran posar les bases per complir-lo fins que no es renegociï l'actual contracte que atorga als operadors televisius la potestat dels horaris. Si el club decidís, un cop confirmat el 28-N com a data electoral, no caldria demanar seny per fixar el dia i l'hora del partit amb el Madrid, però no és el cas, i el seny l'haurà de posar la tele, que ara per ara fa veure que no sent que mig país clama perquè l'agenda d'aquell cap de setmana quedi clara com abans millor. Des del sindicat de policies s'ha advertit que el partit hauria de ser dissabte i que, tot i així, els dos dispositius coincidirien, que l'electoral comença la vigília i el del partit d'alt risc s'allarga si hi ha celebracions de les que s'acaben com el rosari de l'aurora; i des d'Interior s'assegura que es pot vetllar per tot alhora, però que, sense coincidència, millor. I des de la tele què diuen? Doncs recorden, com va fer ahir Jaume Roures, que els horaris dels partits es decideixen deu dies abans, és a dir, que ni en una situació d'excepcionalitat es farà cap excepció. També diuen que el partit serà dissabte o diumenge, i em sorprèn que el ventall no s'ampliï també a dilluns, opció viable perquè ni el Barça ni el Madrid tindran partit entre setmana. El futbol en dilluns és un problema per a l'aficionat que va al camp, però la tele l'ha imposat sense atendre a circumstàncies. Potser quan les circumstàncies ho imposarien com a solució és la tele la que ho veu com un problema.