Acostumats a la precocitat dels grans esportistes mediàtics que de seguida s'enfilen a dalt de tot, sobten casos com el del rapitenc Albert Montañés, un tennista que s'ha hagut de fer un tip de lluitar per arribar a instal·lar-se entre els 30 millors del món. Dissabte va superar una altra barrera i, per primera vegada en la seva trajectòria com a tennista professional, va accedir a la quarta tanda d'un torneig del Gran Slam. Aquell jugador de revés inestable que se'n sortia prou bé en la terra batuda defensant més que no pas atacant s'ha reconvertit en un tennista solvent capaç d'encadenar cops guanyadors amb naturalitat. En els dos últims anys, l'evolució del seu revés ha estat evident, i això li ha permès fer un pas endavant. Va començar el seu periple executant aquest cop a dues mans i, ja en el terreny professional, va passar a l'estil tradicional, tot i que fins fa ben poc no el va aconseguir perfeccionar prou i era el seu punt més feble. Montañés té un servei, en canvi, ben poc estàndard. No és gaire alt, i en comptes de deixar alçar la pilota i colpejar-la en el punt més elevat, l'enxampa amb molta rapidesa i efecte quan encara puja, en un gest prou característic. Consideracions tècniques a banda, el premi que va obtenir ahir en l'obert dels Estats Units accedint a la quarta fase li va permetre tornar-se a enfrontar amb Soderling, un dels grans. Ja se'l va trobar i va perdre en tercera tanda del Roland Garros d'enguany i en aquest ocasió també va cedir. De fet, aquesta temporada ha estat molt regular en les gran cites i va caure en la tercera tanda tant a París com a Austràlia (Federer) i Wimbledon (Djokovic). El seu millor rànquing li permet evitar els grans monstres d'entrada i li facilita la progressió. Ara per ara és el 23è jugador del món, i el seu camí als Estats Units li permetrà avançar alguna posició més. El seu millor rànquing va ser la vint-i-dosena posició que va aconseguir el 16 d'agost. Tot un gran èxit per a un jugador que no fa pas tant es movia entre els 50 i els 100 millors del món, i que, definitivament, ha fet un salt qualitatiu. També pot presumir d'haver guanyat força tornejos ATP en les últimes temporades. Du cinc títols al sarró, i tots cinc els ha guanyat entre el 2008 i el 2010. El rapitenc, que al novembre farà 30 anys, per tant, ha sabut reinventar-se i arribar a la maduresa en plenitud. És evident que per ser professional de qualsevol esport s'han de tenir unes qualitats innates, però l'èxit dels Montañés de qualsevol disciplina és perseverar i perseverar tant en el treball físic com en el tècnic, i també en el psicològic, i això també té un mèrit.