Només cal fer un tomb per Almeria per detectar-hi els efectes dels Jocs Mediterranis del 2005, els millors de la història segons diuen des del COE. Uns grans Jocs marquen una ciutat encara que esgarrifa pensar com devia ser Atenes abans de la cita olímpica. El llegat d'instal·lacions està molt bé i el metro que van remodelar també, però la ciutat és bruta, vetusta i perillosa. El que vull dir és que en general, i a Barcelona en tenim un exemple prou clar, una gran cita esportiva d'aquesta magnitud té efectes multiplicadors econòmics immediats i serveix per dotar les ciutats de millors infraestructures per un cost molt baix. Els estudis asseguren que a Almeria l'impacte econòmic entre el 1998 i el 2005 es podria valorar en uns 1.000 milions i que fins i tot tres anys després de la cita, el PIB de la província creixia per sobre de la mitjana andalusa, que, això sí, segurament no deu ser per tirar coets.

Tarragona té ostes per les festes de Santa Tecla, una circumstància relativament habitual. La diferència és que aquest cop el grup l'encapçala un general libanès i que aquests visitants seran els que redactaran l'informe de la candidatura. De moment, semblen encantats de la vida del que veuen i ja han demanat més temps lliure per gaudir dels actes festius. Bon senyal. Diuen des de Tarragona 2017 que ha estat causal que l'examen coincidís amb Santa Tecla. Em costa de creure. L'estratègia és bona. Una ciutat en festes transmet més bones sensacions, hi ha més participació ciutadana pels centenars d'actes convocats, està més engalanada, un seguit d'aspectes perceptibles i altres d'intangibles que poden suggestionar els temuts cinc membres del comitè internacional dels Jocs Mediterranis. No sé si enquadrat en el capítol d'intangibles, però la mamadeta podria també tenir influència en l'informe. Es beu des de fa dues dècades aproximadament per Santa Tecla i és el combinat resultant de mesclar Chartreuse verd, Chartreuse groc i granissat de llimona. Ingerida en dosis altes obnubila el cervell i produeix estats d'eufòria.

El primer gran què, per tant, és que els cinc nous integrants de les festes posin a la ciutat una bona nota. Però la gran qüestió és saber com influeix posteriorment aquesta opinió en el vot dels assemblearis. Suposo que hi ha mil passadissos, molts rerefons polítics i moltes promeses complertes, incomplertes i fins i tot duplicades per quedar bé amb tothom. La feina que s'ha fet és bona i l'únic camí és seguir perseverant i fent amics entre els que han de votar, tot i que des de la llunyania dóna la sensació que en eleccions d'aquest tipus també cal l'ajut diví.