El temps dirà si per al futbol el 5 de setembre del 2010 va ser una data històrica, de les que s'han de recordar. De moment és el dia en què Òscar Garcia Junyent es va estrenar com a entrenador del juvenil A del Barça. La dada sembla menor, però no ho és pas. Aquesta categoria és el primer esglaó de consideració professional en el club. D'alguna manera, Òscar té la tasca d'acabar de forjar els jugadors que, després d'una llarguíssima garbellada, han arribat al més important aparador del club: on es fixen Luis Enrique i Pep Guardiola. L'Òscar s'ha convertit en el tercer home del futbol del Barça. La primera de les baules de la cadena de producció més prolífica del món del futbol. «La responsabilitat hi és», admet l'exdeixeble de Johan Cruyff. «El nostre repte és que quan Luis Enrique o el Pep convoquin algun d'aquests jugadors, no s'hagin de preocupar per qüestions tècniques».

El futbol formatiu navega per dues aigües difícils de barrejar: la pedagogia i la importància de l'èxit. «Evidentment que s'hi ha de buscar un equilibri. Però el sol fet de tenir bons jugadors et dóna la possibilitat de ser competitiu», explica, i afegeix: «El nostre objectiu no és revalidar el títol que va guanyar la temporada passada el juvenil A, sinó preparar jugadors perquè, quan siguin convocats per al B o per al primer equip, hi arribin en les millors condicions.

Però la cuina de la base va a poc a poc. El Barça viu un moment idíl·lic amb el seu futbol formatiu. De Muniesa a Carles Puyol hi ha com a mínim cinc generacions magnífiques. I els vuit nois del planter en la final de Roma és un fet que només pot afegir-hi motivació. «El moment que viu el club és històric en aquest sentit. Els jugadors ho han de tenir en compte perquè és una motivació en ella mateixa: l'entrenador del primer equip els pot convocar en qualsevol moment. Això s'ha d'aprofitar».

L'estrena de l'Òscar va ser un èxit. El juvenil A va golejar el Girona a la ciutat esportiva. 4 a 0. L'equip promet. Hi juga el germà de Thiago, Rafa Alcántara, que destaca al costat de Gustavo Ledes, Gerard Deulofeu i Sergio Ayala, entre d'altres. En tot cas, en la victòria es va veure un equip amb la identitat blaugrana com a bandera: extrems, possessió i la vocació per atacar i ser protagonista. «Queda molta feina per fer», valora Òscar, que treballa amb Quique Álvarez, un altre producte de la casa. D'això es tracta: de transmetre el que s'ha après a la casa. Per això gent com l'Òscar és la ideal.