JUGA I CALLA
MARTÍ AYATS
L'imprescindible joc net financer
Un dels punts que s'han de complir en tota competició esportiva és que els participants actuïn d'acord amb les normes i hi hagi una igualtat de drets i deures. Si un equip de futbol, per exemple, surt al camp amb dotze jugadors, l'àrbitre s'ha d'encarregar de fer-ne marxar un; si un jugador toca la pilota amb les mans, l'àrbitre ha d'aturar el joc i castigar aquesta sanció; si es fitxa un jugador fora de termini, l'organisme competent no dóna validesa a l'operació. Hi ha, però, un àmbit en el qual encara no s'ha entrat a fons: la normativa econòmica. Ho demostra el fet que, per exemple, els clubs de futbol deuen 630 milions d'euros a l'Estat espanyol en concepte de pagaments a Hisenda i a la Seguretat Social. Ara fem una comparació de l'estil de la que hem fet abans: si un equip està al corrent de tots els seus pagaments i un altre, no, aquest últim té dret a participar en la competició? La UEFA ja ha començat a treballar en aquesta legislació econòmica i ha marcat un calendari (que culminarà amb sancions la temporada 2013/14) per obligar els clubs a reduir el seu deute de manera progressiva i buscar l'equilibri pressupostari sota la penalització d'excloure de les competicions que organitzi el que no compleixi amb els paràmetres fixats. El Mallorca, exclòs de les competicions europees, ja ha estat víctima d'aquesta política en què l'organisme europeu busca un equilibri en els balanços dels clubs i que aquests no gastin més del que puguin generar dintre dels seus ingressos econòmics. Hi ha un dada que fa feredat: la UEFA ha estudiat 650 clubs europeus i ha comprovat que la meitat tenen pèrdues, i d'aquests, un 20 per cent es gasten el 120 per cent dels seus ingressos! Dimarts passat el Congrés dels Diputats va aprovar fer un petició al govern espanyol perquè treballi en aquesta mateixa línia: que els clubs paguin els deutes a l'administració, que es busqui l'equilibri pressupostari i que, si cal, es limiti la despesa destinada a fitxatges. Si s'aconsegueix tirar endavant aquestes propostes i si els organismes encarregats de vigilar els moviments econòmics dels clubs, tant en l'àmbit continental com en l'estatal, són eficaços i apliquen amb justícia però amb contundència les sancions previstes, s'acabarà una de les fonts de desigualtat que marquen les competicions futbolístiques, ja que les entitats que s'esforçaven per complir amb les seves obligacions econòmiques observaven, impotents, com els que no complien no rebien cap càstig en l'aspecte esportiu, més aviat al contrari, ja que més d'una vegada acabaven més ben classificats que ells.