Opinió

JUGA I CALLA

MARTÍ AYATS

L'imprescindible joc net financer

Un dels punts que s'han de com­plir en tota com­pe­tició espor­tiva és que els par­ti­ci­pants actuïn d'acord amb les nor­mes i hi hagi una igual­tat de drets i deu­res. Si un equip de fut­bol, per exem­ple, surt al camp amb dotze juga­dors, l'àrbi­tre s'ha d'encar­re­gar de fer-ne mar­xar un; si un juga­dor toca la pilota amb les mans, l'àrbi­tre ha d'atu­rar el joc i cas­ti­gar aquesta sanció; si es fitxa un juga­dor fora de ter­mini, l'orga­nisme com­pe­tent no dóna vali­desa a l'ope­ració. Hi ha, però, un àmbit en el qual encara no s'ha entrat a fons: la nor­ma­tiva econòmica. Ho demos­tra el fet que, per exem­ple, els clubs de fut­bol deuen 630 mili­ons d'euros a l'Estat espa­nyol en con­cepte de paga­ments a Hisenda i a la Segu­re­tat Social. Ara fem una com­pa­ració de l'estil de la que hem fet abans: si un equip està al cor­rent de tots els seus paga­ments i un altre, no, aquest últim té dret a par­ti­ci­par en la com­pe­tició? La UEFA ja ha començat a tre­ba­llar en aquesta legis­lació econòmica i ha mar­cat un calen­dari (que cul­mi­narà amb san­ci­ons la tem­po­rada 2013/14) per obli­gar els clubs a reduir el seu deute de manera pro­gres­siva i bus­car l'equi­li­bri pres­su­pos­tari sota la pena­lit­zació d'excloure de les com­pe­ti­ci­ons que orga­nitzi el que no com­pleixi amb els paràmetres fixats. El Mallorca, exclòs de les com­pe­ti­ci­ons euro­pees, ja ha estat víctima d'aquesta política en què l'orga­nisme euro­peu busca un equi­li­bri en els balanços dels clubs i que aquests no gas­tin més del que puguin gene­rar din­tre dels seus ingres­sos econòmics. Hi ha un dada que fa fere­dat: la UEFA ha estu­diat 650 clubs euro­peus i ha com­pro­vat que la mei­tat tenen pèrdues, i d'aquests, un 20 per cent es gas­ten el 120 per cent dels seus ingres­sos! Dimarts pas­sat el Congrés dels Dipu­tats va apro­var fer un petició al govern espa­nyol perquè tre­ba­lli en aquesta mateixa línia: que els clubs paguin els deu­tes a l'admi­nis­tració, que es bus­qui l'equi­li­bri pres­su­pos­tari i que, si cal, es limiti la des­pesa des­ti­nada a fit­xat­ges. Si s'acon­se­gueix tirar enda­vant aques­tes pro­pos­tes i si els orga­nis­mes encar­re­gats de vigi­lar els movi­ments econòmics dels clubs, tant en l'àmbit con­ti­nen­tal com en l'esta­tal, són eficaços i apli­quen amb justícia però amb con­tundència les san­ci­ons pre­vis­tes, s'aca­barà una de les fonts de desi­gual­tat que mar­quen les com­pe­ti­ci­ons fut­bolísti­ques, ja que les enti­tats que s'esforçaven per com­plir amb les seves obli­ga­ci­ons econòmiques obser­va­ven, impo­tents, com els que no com­plien no rebien cap càstig en l'aspecte espor­tiu, més aviat al con­trari, ja que més d'una vegada aca­ba­ven més ben clas­si­fi­cats que ells.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.