TRIBUNA DESCOBERTA
JAUME PERAL
Mourinho
Que José Mourinho no és un relacions públiques està fora de dubte. Que José Mourinho calcula perfectament què diu, com ho diu i per què ho diu és també una evidència. Tothom té el seu estil i la seva manera de gestionar les seves paraules.
Guardiola i Mourinho són la nit i el dia. Tots dos en saben molt, de futbol, però la seva saviesa futbolística la traslladen als equips que entrenen de forma i manera absolutament diferent. Jo m'estimo molt més l'estil del nostre entrenador, però no per això desqualificaria la manera d'actuar del tècnic portuguès.
És un bocamoll? Sí. És un malcarat? Sí. És un provocador? Sí. És un prepotent? Sí. Però, per què ho fa? Sempre per protegir la seva plantilla; vol tota la pressió per a ell i cap per als seus jugadors.
Pep Guardiola també protegeix els jugadors i ho fa d'una manera més amable i més intel·ligent que el seu col·lega, però tots dos busquen el mateix objectiu.
Jo no dimonitzaria Mourinho per fer el que fa i dir el que diu.
Per què un entrenador no pot contestar com cregui la pregunta d'un periodista? Si ho fa amb mala educació, és Mourinho qui es retrata i si respon malament és perquè ho té perfectament calculat. Aixecar-se i deixar plantats els periodistes també ho pot fer sempre i quan el club que el paga li permeti. També pot criticar públicament Pedro León, perquè pot ser una manera d'estimular-lo i motivar-lo. Guardiola segur que no ho faria mai, però Mourinho no és com Guardiola.
Ens passarem tota la temporada donant voltes a les sortides de to que tindrà setmanalment Mourinho, i això és justament el que ell busca. Guardiola, que el coneix, fa santament quan no vol contestar les astracanades de l'entrenador del Madrid.
No hi donem més voltes perquè no val la pena. Si tots els mitjans es dediquen a amplificar les seves declaracions, que és el que ha passat fins ara, faran el joc que vol Mourinho i, per tant, el que li convé al Madrid. El Barça ha de fer el que sap, un gran joc, i tenir un comportament exemplar dins i fora del camp. I el Madrid, al darrere en tot. Al darrere en joc, al darrere en resultats, al darrere en compromís, al darrere en entrenador, al darrere en política esportiva i de planter, al darrere en el nivell de la junta, al darrere absolutament en tot.
Que Mourinho lladri el que vulgui, que nosaltres no li hem de posar el morrió.
Que ens continuïn envejant. Motius, en tenen.