Vaques magres?

Fa uns anys exis­tia certa pre­o­cu­pació a Bar­ce­lona i també a Cata­lu­nya per l'auge econòmic dels dos grans bas­ti­ons del Par­tit Popu­lar a l'Estat espa­nyol, Madrid i València. Madrid, amb l'excusa i l'ambició legítima d'orga­nit­zar uns Jocs Olímpics, amenaçava d'esfon­drar l'eterna hege­mo­nia bar­ce­lo­nina en l'esport esta­tal amb inver­si­ons faraòniques i esde­ve­ni­ments que hau­rien de com­pe­tir direc­ta­ment con­tra la tra­dició cata­lana. L'exem­ple més clar és el del ten­nis. El tor­neig de Madrid no va tri­gar ni tres anys a superar l'històric Comte de Godó en rànquing, pre­mis en metàl·lic, par­ti­ci­pació i ins­tal·laci­ons, gràcies a la majes­tu­osa Caja Mágica. Amb el doble fracàs olímpic és pro­ba­ble que Madrid abaixi el peu de l'acce­le­ra­dor. Amb tot, cal recor­dar què va pas­sar amb el mun­dial de bàsquet del 2014, que la fede­ració volia con­cen­trar a la ciu­tat madri­le­nya. Quan des de la mateixa FIBA van pre­gun­tar quins par­tits es juga­rien a Bar­ce­lona el res­pon­sa­ble fede­ra­tiu es va posar ver­mell perquè el pri­mer objec­tiu era que no se n'hi jugués cap. Amb el temps, però, s'ha demos­trat que és impos­si­ble des­car­tar Bar­ce­lona en qual­se­vol cam­pi­o­nat inter­na­ci­o­nal que vul­gui fer Espa­nya. No es pot fer ni quan es dema­nen uns Jocs per a Madrid, perquè la marca i el pres­tigi de Bar­ce­lona encara pesen massa. València, posant uns quants mili­ons d'euros sobre la taula, va arra­bas­sar a la ciu­tat cata­lana la copa Amèrica, però l'aixeta ja no dóna per a més. Quan tot és apa­ra­dor, com al golf Pèrsic, i els dòlars escas­se­gen, es ten­deix a jugar sobre segur. I en aquesta nova par­tida Bar­ce­lona ho té tot per gua­nyar.