Javier Mascherano és un dels quatre o cinc jugadors que surten sempre en els últims anys quan es vol confeccionar una llista dels millors migcampistes defensius del món. Jo gosaria dir que, juntament amb Essien, és el millor. Ara té al davant el repte més difícil de la seva trajectòria futbolística: encaixar en el Barça de Pep Guardiola. Aquesta tasca ja ha costat més d'una víctima. L'últim a fracassar ha estat Ibrahimovic. El model de joc que embadaleix per la seva aposta pel toc, per la circulació ràpida de pilota, l'esperit ofensiu, la intensitat i la generositat en l'esforç és molt agraït per a l'espectador perquè busca un dels camins més gratificants per guanyar: el de la seducció. Però per altra banda aquesta mateixa aposta es pot convertir en una mena de tortura per als jugadors que no han crescut futbolísticament mamant l'aposta i els automatismes que es cuinen en les categories inferiors del Barcelona. I no parlem de mals jugadors. Ibrahimovic no ho és, ni de bon tros, però no tothom està preparat per pujar a un tren que va a tot drap sense caure i fotre's una trompada a terra. Mascherano es troba davant d'aquesta disjuntiva; això sí, amb molts més punts a favor per encaixar que el davanter suec, al qual van condemnar la falta d'espais en atac, l'absència d'un pla B i aquest aire d'indolència que arrossega. El Jefecito, en canvi, té le condicions idònies per millorar un aspecte tàctic que més d'una vegada i més de dos passa factura als barcelonistes: el replegament. Les incorporacions en atac dels laterals i de Piqué generen problemes si hi ha una pèrdua de pilota i la transició del rival és ràpida. Aquí és on la figura de Mascherano ha emergit en tots els equips on ha jugat, especialment en el Liverpool, on va protagonitzar tot un màster de com pressionar, com interceptar passades compromeses, de com recuperar pilotes. Ara s'ha d'anar amb compte a l'hora de jutjar-lo. Per entendre'ns, a ningú se li acudiria demanar a Ibrahimovic que fes el que Messi és capaç de fer. Doncs que ningú s'equivoqui amb Mascherano i li demani que distribueixi com Xavi, condueixi com Iniesta o en tres partits tingui els automatismes de sortida de pilota que té Busquets. Ell és un especialista i la seva especialitat (l'equilibri del balanç defensiu) és un dels punts a reforçar en el bloc de Guardiola. De fet, m'agradaria veure quin hagués estat el resultat del partit de semifinals de la copa d'Europa entre l'Inter i el Barcelona a San Siro amb l'argentí vestit de blaugrana. El més assenyat és donar temps a Mascherano perquè demostri que, dedicat a fer la seva feina, situat en la posició que li pertoca i un cop adquirida la sincronització amb els companys, esdevindrà una peça clau en una temporada llarga i dura.