Els catalanòfils diuen que mai sabem d'on vénen els trets, que som nosaltres mateixos els que ens disparem, que el nostre foc amic és civil.

Des de la distància és més fàcil ser objectiu. He preguntat a uns quants com ho veien tot plegat. I em demanen si estan acusats de fets delictius. No. L'assemblea de compromissaris del FC Barcelona per una diferència de 29 vots acusa la junta de Laporta de mala gestió i envia els comptes al jutge.

No s'ho poden creure. Creuen que el ressentiment ha triomfat, que la mediocritat s'ha imposat, que en Sandro Rosell havia de donar un cop d'autoritat, després d'haver arrossegat Laporta pel fang havia de tenir un gest d'honor i aconseguir no judicialitzar el Barça. Que el càstig del dubte ja és concloent la més gran condemna era encara que qui salvés Laporta fos precisament Rosell. Res, com Pilats. Una imatge que anirà lligada a tota la seva presidència. Trist, molt trist.

Tot això tapa que encara no fa un any vam guanyar la lliga amb rècord de punts i en fa un parell es va fer la gesta més gran de la història del futbol, sent, fins al present, el club de referència mundial. Contra un rival amb comptes més foscos que el chapapote i que té un estadi de nom el d'un fanàtic franquista. El feixisme a l'espanyola..

El que passarà és previsible, en Joan Laporta es defensarà amb ungles i dents, la majoria dels diaris a vigílies d'unes eleccions no seran ponderats, la politització serà inevitable i el club, dividit.

La imatge en surt perjudicada, una ferida al cor del Barça, el club dels nens, d'Unicef, de la gent normal, del joc solidari... veurem fins on arribarà. A Madrid, per cert, ho celebraran amb cava i parlant català en la intimitat.