Un ral·li per continuar-hi creient

El Ral·li Cata­lu­nya que va aca­bar diu­menge a Salou podria haver mar­cat un abans i un després en aquesta espe­ci­a­li­tat i també en aquesta clàssica prova, pre­sent en el calen­dari mun­dial des del 1991. Ha estat una edició per a l'espe­rança, després de molts anys de mono­to­nia i enco­ti­lla­ment regla­men­tari. A algun pilot pot­ser no li han anat bé, però els trams mix­tos, pro­gra­mats amb seny, són un grandíssim invent i han permès recu­pe­rar l'espec­ta­cu­la­ri­tat per­duda durant molts anys de veure cot­xes lite­ral­ment sol­dats a l'asfalt i de tra­jectòries ina­mo­vi­bles. Veure els ros­tres dels espec­ta­dors en els dos trams mix­tos de diven­dres era reve­la­dor. Torna l'espec­ta­cle en les por­ci­ons de terra i també en les d'asfalt quan es fan amb sus­pen­si­ons i rodes de terra.

Sóc un defen­sor dels ral·lis i de la seva essència, per­ver­tida en l'última dècada i mitja per la FIA. El com­po­nent d'impre­vi­si­bi­li­tat que té una prova en car­re­tera res­pecte a un cir­cuit per­ma­nent de velo­ci­tat que tot pilot coneix pam a pam és el que donava l'aire dife­rent, la màgia, el caire ale­a­tori als ral·lis. Qui em va intro­duir com a prac­ti­cant en aquest món mera­vellós, ja fa 25 anys, m'insis­tia que s'hau­rien de pro­hi­bir les rodes de com­pe­tició i tots els cot­xes hau­rien d'anar amb rodes comer­ci­als. A mi sem­pre em va sem­blar una exa­ge­ració de mal jus­ti­fi­car des del punt de vista de la segu­re­tat i que anava en con­tra del progrés tec­nològic. El meu amic Agustí Boix m'argu­men­tava que el bon pilot des­ta­ca­ria més, que la diferència entre mecàniques s'ate­nu­a­ria i que l'espec­ta­cle hi gua­nya­ria. En tot això tenia raó, i com­pe­tir sobre asfalt amb sus­pen­si­ons i rodes de terra és el més sem­blant a fer-ho amb pneumàtics de sèrie. Per tant, feli­ci­tats al RACC per una idea que, com tan­tes altres apor­ta­ci­ons del club català, és pio­nera i farà for­tuna.

Però aquesta edició ha estat la segona que el RACC s'ha hagut de pagar de la but­xaca. A diferència del 2009, no s'ha sen­tit ni piu de la pos­si­bi­li­tat que si apa­reix el patro­ci­na­dor que es busca i no es troba, i aquest posa com a con­dició un canvi d'ubi­cació, la marxa sigui ine­vi­ta­ble. El govern català es va plan­te­jar reu­nir a Cata­lu­nya deu grans esde­ve­ni­ments cada any com a ele­ment d'excel·lència espor­tiva. Que em diguin que un ral·li del mun­dial, i més amb l'aire posi­tiu que trans­met la FIA amb Jean Todt, no n'és un. D'aquí a un mes hi ha elec­ci­ons i el govern que en surti haurà de deci­dir si fa més o fa menys que l'actual per al Ral·li de Cata­lu­nya. Les admi­nis­tra­ci­ons més pro­pe­res al ter­ri­tori hi juguen fort, i es nota. Si el govern també ho té tan clar no se sap, perquè no s'acaba de notar. Que no ho haguem de lamen­tar, ara que tenim un pro­ducte encara millor.