El Ral·li Catalunya que va acabar diumenge a Salou podria haver marcat un abans i un després en aquesta especialitat i també en aquesta clàssica prova, present en el calendari mundial des del 1991. Ha estat una edició per a l'esperança, després de molts anys de monotonia i encotillament reglamentari. A algun pilot potser no li han anat bé, però els trams mixtos, programats amb seny, són un grandíssim invent i han permès recuperar l'espectacularitat perduda durant molts anys de veure cotxes literalment soldats a l'asfalt i de trajectòries inamovibles. Veure els rostres dels espectadors en els dos trams mixtos de divendres era revelador. Torna l'espectacle en les porcions de terra i també en les d'asfalt quan es fan amb suspensions i rodes de terra.

Sóc un defensor dels ral·lis i de la seva essència, pervertida en l'última dècada i mitja per la FIA. El component d'imprevisibilitat que té una prova en carretera respecte a un circuit permanent de velocitat que tot pilot coneix pam a pam és el que donava l'aire diferent, la màgia, el caire aleatori als ral·lis. Qui em va introduir com a practicant en aquest món meravellós, ja fa 25 anys, m'insistia que s'haurien de prohibir les rodes de competició i tots els cotxes haurien d'anar amb rodes comercials. A mi sempre em va semblar una exageració de mal justificar des del punt de vista de la seguretat i que anava en contra del progrés tecnològic. El meu amic Agustí Boix m'argumentava que el bon pilot destacaria més, que la diferència entre mecàniques s'atenuaria i que l'espectacle hi guanyaria. En tot això tenia raó, i competir sobre asfalt amb suspensions i rodes de terra és el més semblant a fer-ho amb pneumàtics de sèrie. Per tant, felicitats al RACC per una idea que, com tantes altres aportacions del club català, és pionera i farà fortuna.

Però aquesta edició ha estat la segona que el RACC s'ha hagut de pagar de la butxaca. A diferència del 2009, no s'ha sentit ni piu de la possibilitat que si apareix el patrocinador que es busca i no es troba, i aquest posa com a condició un canvi d'ubicació, la marxa sigui inevitable. El govern català es va plantejar reunir a Catalunya deu grans esdeveniments cada any com a element d'excel·lència esportiva. Que em diguin que un ral·li del mundial, i més amb l'aire positiu que transmet la FIA amb Jean Todt, no n'és un. D'aquí a un mes hi ha eleccions i el govern que en surti haurà de decidir si fa més o fa menys que l'actual per al Ral·li de Catalunya. Les administracions més properes al territori hi juguen fort, i es nota. Si el govern també ho té tan clar no se sap, perquè no s'acaba de notar. Que no ho haguem de lamentar, ara que tenim un producte encara millor.