Si el Barça guanya títols aquesta temporada serà pels futbolistes que van jugar ahir a Ceuta. I no només la copa, sinó també la lliga o la Champions. Seran actors principals en aquesta competició i més secundaris en les altres dues. Però han de tenir la participació justa i necessària en cada competició perquè l'equip avanci amb garanties físiques i competitives en totes les altres. Ells necessiten l'amplitud de minuts que segurament tindran en la copa si continuen avançant en la competició, i això mateix els ha de donar la tensió competitiva necessària per a les intervencions més puntuals que tindran en la lliga i en la competició europea. Aquest és pla de treball previst en una plantilla de dinou jugadors, i el vas comunicant amb el primer equip que han de tenir els jugadors del Barça B que han complert més etapes de formació. El pla competitiu del primer equip també comprèn aquesta mena de formació continuada que suposa confiar en el planter com a proveïdor principal de jugadors per al primer equip. I aquest també és per als aficionats blaugrana l'atractiu de la copa en aquestes eliminatòries que generalment susciten poc interès, pel perfil dels rivals i també per l'absència de les principals figures del Barça. Veure com progressen els nois del filial és un bon al·licient. En altres condicions, un partit del Barça a Ceuta seria un tràmit sense interès, però ara és una oportunitat per veure en acció el Barça que ve. I per veure també la higiènica manera d'afrontar partits sense glamur que té l'equip de Guardiola. La superioritat teòrica i pràctica del Barça respecte a un rival de segona B no és incompatible amb l'estudi de les seves qualitats, el respecte a la seva capacitat i la dedicació de l'equip a les premisses fonamentals del seu joc.

El Barça va fer un partit impecable ahir a Ceuta. Van canviar els jugadors habituals, però no la manera de jugar. Era menys exigent la competitivitat del rival, però no ho va ser la intensitat dels blaugrana en la creació ni en la pressió defensiva. L'equip de Guardiola va sortir decidit a exercir el control del partit, més que res per evitar l'efecte euforitzant que sempre busquen els equips inferiors tècnicament. Tant per actitud com per contundència, el Barça es va espavilar a posar les coses a lloc i al minut 26 ja dominava per 0-2, amb un bon gol de Maxwell, que va tenir la col·laboració decisiva de Bojan. Al noi de Linyola li passa una mica com a Villa: no acaba de tenir sort de cara a porteria, però participa bé en el joc de l'equip i facilita gols dels companys. A Pedro també li feia falta veure porteria i ell sí que se'n va sortir. Però quasi tan bo com tenir el partit decidit abans de la mitja hora va ser veure l'esperit de l'equip la resta del partit, jugant amb la mateixa intensitat i i pressionant amb la mateixa concentració.

Els ulls dels aficionats blaugrana podien seguir amb deteniment les prestacions dels tres nois del filial que van sortir en l'onze titular i després també de Nolito. Al marge del nivell del rival, es van poder apreciar les meravelloses maneres que apunten Bartra, Fontàs i Thiago. El primer que ressalta d'ells és l'assumpció de l'estil Barça per jugar de centrals o d'interior. Però al mateix temps ja se'ls entreveu un estil propi que si són capaços de desenvolupar-lo serà el que els pugui convertir no només en jugadors aptes per al primer equip del Barça, sinó en possibles referències mundials com són ara Valdés, Piqué, Puyol, Xavi, Iniesta, Busquets i, és clar, Messi.

Bartra té una classe magnífica. És tranquil i solvent amb la pilota als peus i té un sentit de la col·locació especialment desenvolupat. És probable que hagi de desenvolupar més l'agressivitat i la contundència. Les qualitats de Fontàs segurament són més complementàries. Fa sensació que és més difícil de superar i que té una concentració a prova de bomba. També té criteri amb la pilota als peus, però potser és capaç de fer menys coses que Bartra amb la pilota. A Thiago només se l'ha de veure moure's per adonar-se que té un do especial per jugar a futbol, per fer coses diferents, per marcar diferències. Amb la cara paga. I si ha de fer algun recorregut és el que està fent, que és assimilar com a base l'estil de joc del manual Barça i les exigències de la seva posició en el camp per al que vol Guardiola. Perquè un dia pugui fer les coses que el faran únic primer ha de fer de memòria les que ha de fer qualsevol que vulgui jugar en la seva posició amb la samarreta blaugrana, que són les que necessita l'equip. Però fa l'efecte que Thiago serà dels jugadors que se'n parlarà. Més aviat que tard.

I, mentrestant, a Barcelona els referents de l'equip han pogut fer part de la pretemporada que no havien pogut fer per culpa de l'atapeït calendari. El pla del Barça avança amb garanties.