En la tan aclamada època daurada de l'esport espanyol amb Nadal, Alonso, Lorenzo, Contador i companyia no tot és tan meravellós com es vol fer creure. Aquesta mateixa setmana les sis millors tennistes estatals, cinc de les quals amb llicència catalana, han reiterat la seva renúncia a jugar la copa Federació del 2011 fins que la Federació Espanyola de Tennis (RFET) no comenci a complir tots els compromisos que va adquirir per potenciar el desenvolupament del tennis femení. «No es tracta de cap reivindicació econòmica personal, sinó de dotar el tennis femení de l'estructura i el suport que necessita i es mereix pel bé del present i, sobretot, el futur de l'especialitat», va subratllar Núria Llagostera, al costat de les altres cinc millors raquetes estatals, Maria José Martínez, Anabel Medina, Carla Suárez, Arantxa Parra i Lourdes Domínguez. De fet, excepte Suárez, les altres tennistes sobrepassen els 28 anys, ja no tenen gaires temporades de recorregut en el circuit de la WTA i, per tant, les reclamacions i l'aplicació d'un pla director ha de ser forçosament en benefici de futures generacions. Fora dels micròfons, les professionals posaven com a exemple l'organització i l'estructura de la federació francesa per facilitar l'aparició de nous valors. Precisament, també es va referir a la feina del país veí Jordi Arrese quan ara fa un any va ser nomenat director esportiu del tennis espanyol de la junta que presideix l'andalús José Luis Escañuela. El medallista olímpic volia inspirar-se en l'escola francesa –«tècnicament la millor», apuntava– per aplicar el seu propi programa «amb un tipus d'entrenament variat en què no té cabuda la rutina». Arrese defensava que el grup d'elit del centre d'alt rendiment de Sant Cugat havia de continuar la seva feina, però a la vegada s'havia d'ajudar més el tennis de base a través de les escoles.

Curiosament, en dos dels grans esdeveniments esportius de l'estiu passat –l'europeu d'atletisme de Barcelona i el de natació de Budapest– es va posar com a exemple l'èxit del model francès, amb Christophe Lemaitre i Camille Lacourt com a grans referents, en contraposició als de la federació espanyola, en què els seus representants no van acabar de complir les expectatives. En aquell moment es va parlar de la possibilitat d'estudiar aquests programes i, si s'esqueia, d'imitar-los. Tal com deien les tennistes estatals dimarts passat, i més ara que ja ens trobem en precampanya, s'haurà de recórrer al tan sonat eslògan electoral «Menys paraules i més fets». Que els dirigents en prenguin nota.