a l'alça

Jugar con­tra 10. Fins a l'expulsió de Boa­teng, algú devia pen­sar que la nova rucada de Mou­rinho denun­ci­ant que un equip juga sovint con­tra deu es refe­ria al Getafe, que va jugar amb supe­ri­o­ri­tat numèrica con­tra l'Stutt­gart per l'expulsió de Marica i diu­menge per l'estra­nya doble groga a Piqué. Mou­rinho està tibant massa la corda, menys­pre­ant la gent i mofant-se'n, la mateixa gent que no en farà un gra massa pels penals que volen a l'àrea madri­dista.

Fina­lit­zat el cap de set­mana fut­bolístic, tot el que s'explica en clau bar­ce­lo­nista resulta d'allò més posi­tiu, espe­ci­al­ment els fets que es poden con­tro­lar, ja que el mal joc i la poca cosa que pro­jecta l'Atlético de Madrid no pot embru­tar la idea que el Barça comença a endin­sar-se en aque­lla espi­ral de bons resul­tats acom­pa­nyats d'exhi­bi­ci­ons de fut­bol que el faran insu­pe­ra­ble. Hi ha gent que pensa que el cap de set­mana del 28 de novem­bre es pro­duirà una altra gran notícia, al marge de la que pugui gene­rar la con­tesa política, i jo no estic gaire lluny d'aquesta pre­dicció. Sí, serà el cap de set­mana del clàssic, lle­vat que no es fixi dilluns, però aquest detall importa poc.

Les dues peces impor­tants que apor­tava el Barça a la seva maquinària han pas­sat la prova de foc amb una nota més que accep­ta­ble. Per una banda, Masc­he­rano havia de no des­merèixer ves­tir la samar­reta blau­grana. Mal­grat que no es tracta d'un juga­dor del patró del plan­ter bar­ce­lo­nista, que ha parit fut­bo­lis­tes de la talla de Xavi, Ini­esta, Cesc, Guar­di­ola i Bus­quets, i després de les dar­re­res actu­a­ci­ons, tot i haver estat con­trac­tat a preu d'or, l'argentí ja no gri­nyola. Igual passa amb Villa. Acu­mula tants errors com encerts, però està en clara millora dels regis­tres del segon apar­tat. Qual­se­vol club i entre­na­dor ja sig­na­rien una acli­ma­tació tan ràpida amb un juga­dor que, a més, està obli­gat a des­pun­tar en el fet dife­ren­cial, el gol, que comença a arri­bar amb comp­ta­go­tes, però aquí ja hi és.

Aques­tes són bones notícies, però encara ho és més l'immens rondo amb el qual l'equip de Guar­di­ola va sot­me­tre el Getafe diu­menge pas­sat, poste­rior a una lliçó de coratge en un camp que ha esde­vin­gut una roca, com ho va ser el del Copen­ha­guen. El rondo és el tes­ti­moni que alerta, que anun­cia que pro­clama que el joc del Barça, amb els seus petits ets i uts, asso­leix la velo­ci­tat de cre­uer espe­rada en el cam­pi­o­nat i, depe­nent d'algun incon­ve­ni­ent que es pugui mani­fes­tar, com per exem­ple una lesió, el pas impor­tant ja s'ha fet: estar en aquest punt de joc col·lec­tiu.

També resul­ten bones notícies el que passa a Madrid, i no pas pel que pro­clama el boca­moll del seu entre­na­dor, sinó pel nivell fut­bolístic que també pre­senta l'enti­tat madri­dista. Si poc o nul interès pot arri­bar a repre­sen­tar que el Barça i el Madrid tor­nin a des­a­fiar-se en el punt més alt de la clas­si­fi­cació, funest seria per a la lliga que els madri­dis­tes no tin­gues­sin res més que resul­tats. No, hi ha joc, agres­si­vi­tat, con­junció, fia­bi­li­tat defen­siva i un fut­bol explo­siu marca de la casa. Sí, és una bona notícia. Lle­vat que, així com alguns pen­sen en clau blau­grana, tot quedi des­mun­tat el cap de set­mana del 28 de novem­bre.

de bai­xada

Ibra i Touré. A un el van fer fora i l'altre va mar­xar perquè volia jugar més minuts (gua­nyar més diners). La rea­li­tat els ha posat on cal: Ibra no para de bara­llar-se amb els seus com­panys i de cri­ti­car-los. Dece­be­dor. L'altre, mort de fàstic al City, es deu con­so­lar cada nit comp­tant els bit­llets men­tre alguns dels seus col·legues s'embor­rat­xen, i no pas de gols, i minen la moral del tècnic i de l'enti­tat. Si del que es trac­tava era de gua­nyar diners, prova superada.