El mes de juliol de l'any 2002 vaig escriure un arti­cle en aquest mateix diari que vaig titu­lar «Un pro­blema amb la fórmula 1», en què par­lava de les retrans­mis­si­ons que feia TV3 de les cur­ses de fórmula 1. Vuit anys després, amb el mun­dial del 2010 a punt d'aca­bar em ve de gust repro­duir-lo: «Tele­visió de Cata­lu­nya té un greu pro­blema amb les retrans­mis­si­ons de fórmula 1: el seu comen­ta­rista estre­lla, Fran­cesc Rosés. No dubto pas dels seus conei­xe­ments i la seva experiència en la fórmula 1, però no sap com trans­me­tre-ho als espec­ta­dors i fa que els millors moments de les cur­ses siguin quan calla per dei­xar sen­tir-nos el soroll dels motors dels vehi­cles. No cal estar xer­rant tota l'estona, no cal dir imme­di­a­ta­ment les cau­ses de tot, no cal voler tenir sem­pre la raó per damunt dels com­panys de retrans­missió, no cal jus­ti­fi­car tot el que fa Pere Martínez de la Rosa pel sol fet de ser català. El que sí que li cal és donar un cop d'ull al dic­ci­o­nari perquè pugui veure que, a més de l'«increïble» amb què qua­li­fica tot el que passa a les cur­ses, hi ha més parau­les.»

Aquest arti­cle va pro­vo­car, entre altres coses, una burla col·lec­tiva –sense citar qui n'era el recep­tor– de Rosés i Josep Lluís Mer­los en el següent GP en què, tots dos, van cri­dar, que el que aca­bava de pas­sar, havia estat, encara que a algú no li agradés «increïble!»

Vuit anys després, l'equip de TV3 que retrans­met la fórmula 1 –enho­ra­bona pel premi Ondas– apa­reix en el Crackòvia. I el prin­ci­pal motiu de la seva apa­rició en aquest pro­grama d'humor són les exa­ge­ra­ci­ons que fan durant les retrans­mis­si­ons, espe­ci­al­ment el per­so­natge que imita Josep Lluís Mer­los, que qua­li­fica qual­se­vol cosa que passa abans, durant i després de les cur­ses, d'«impres­si­o­nant». Vuit anys i hem pas­sat de Rosés a Mer­los i d'«increïble» a «impres­si­o­nant». El món fa més vol­tes que les rodes d'un fórmula 1 durant un Gran Premi. No tinc ni idea si els fa gràcia o no ser cari­ca­tu­rit­zats en el Crackòvia. Sí que sé que no els va fer gens ni mica de gràcia la crítica de fa vuit anys. També sé que en aquest temps, Fran­cesc Rosés ha dei­xat de nar­rar les cur­ses per pas­sar a fer de comen­ta­rista expert –repe­teixo el que vaig escriure el 2002, els seus conei­xe­ments i la seva experiència és indub­ta­ble i no la té ningú més a Cata­lu­nya–. També con­ti­nuo man­te­nint que, de vega­des, els millors moments són quan dei­xen sonar els motors. I que Jaume Alguer­su­ari ha pas­sat a ocu­par, en tots els sen­tits, el lloc de Martínez de la Rosa.