1. Portugal-Espanya

La selecció espanyola de futbol va perdre 4 a 0 a Portugal. Una pallissa. Però més enllà de la derrota (no és res estrany caure de tant en tant amb estrèpit) ens quedem amb el fons de la qüestió. El mateix dimecres i sobretot ahir, els debats a Espanya rondaven al voltant del sistema, de la manera de fer, del famós tiqui-taca... que, no sentint-lo com a seu, només l'accepten en la victòria. Maradona va dir un dia (que segur que tenia mal de cap) que el futbol de la selecció exhibit durant el mundial té molt control però poc gol. Que curiós! Resulta que els mateixos que s'han deixat la veu destrossant l'obra del màgic exjugador ara convertit en tècnic són els mateixos que, a la primera de torn, el fan servir de punta de llança contra el sistema Barça.

2. Sis titulars culers

Piqué, Puyol, Sergio, Xavi, Iniesta i Villa van sortir d'entrada, Pedro estava malalt i Valdés és suplent. L'Espanya més blaugrana va dominar la primera part tot i encaixar un gol, rebre'n un altre que no va pujar al marcador i evitar-ne un tercer sota els pals. Al descans (1-0) van plegar Piqué, Xavi i Villa (la columna vertebral); al minut 53 van canviar Iniesta i al 73, Puyol. O sigui, com que només Busquets va jugar tot el partit, la presència blaugrana es redueix a 327', és a dir, el 33% del total. Al final, 4-0, amb el futbol de sempre abans que Luis Aragonés i Vicente del Bosque es posessin en mans dels futbolistes del Barça.

3. Estil

Què passa amb el 66% restant? Repassem l'alineació que va tancar el partit: Casillas; Arbeloa, Ramos, Marchena, Capdevila; Sergio, Cesc, Silva, Cazorla; Llorente i Torres. Podria ser, perfectament, un equip dels inicis d'Aragonés, de Clemente o de qualsevol dels tècnics d'abans... sense identitat pròpia i amb la sensació de convertir-se, cada partit, en un meló per obrir. A Portugal va sortir dolent. I va ser així perquè no hi havia jugadors del Barça per solucionar els problemes que et planteja el joc. Del Bosque sempre ha cregut en el 4-4-2 (la seva història a la banqueta del Madrid el delata) i tot això li ve imposat per l'èxit. El seleccionador espanyol és llest: millor no tocar el que funciona. I quan no funciona, què? Quan no funciona, problemes, i si Xavi no és al camp, tragèdia. O sigui, la culpa és del tiqui-taca perquè sense els petits futbolistes blaugrana la cosa no funciona i, a més (com es va demostrar ahir) no té gol. Entesos.

4. Futur

Hi ha debat sobre el sistema (el que fan servir a Can Barça, el que Xavi i companyia han traslladat a la selecció espanyola i el que els ha servit per ser campions d'Europa i del món); hi ha debat sobre el compromís del mateix Xavi (99 partits!); hi ha debat sobre els mitjons de Puyol (es veu que donen més voltes de les necessàries)... Voleu dir que això és normal? Voleu dir que Espanya no podria evitar-se tots aquests debats, deixar els blaugrana sense convocar, jugar com volen Del Bosque i els seus amics i, de passada, que Guardiola (un altre dimoni) tingui més descansats els seus jugadors? Per no parlar d'objectius molt més interessants...