1. Por­tu­gal-Espa­nya

La selecció espa­nyola de fut­bol va per­dre 4 a 0 a Por­tu­gal. Una pallissa. Però més enllà de la der­rota (no és res estrany caure de tant en tant amb estrèpit) ens que­dem amb el fons de la qüestió. El mateix dime­cres i sobre­tot ahir, els debats a Espa­nya ron­da­ven al vol­tant del sis­tema, de la manera de fer, del famós tiqui-taca... que, no sen­tint-lo com a seu, només l'accep­ten en la victòria. Mara­dona va dir un dia (que segur que tenia mal de cap) que el fut­bol de la selecció exhi­bit durant el mun­dial té molt con­trol però poc gol. Que curiós! Resulta que els matei­xos que s'han dei­xat la veu des­tros­sant l'obra del màgic exju­ga­dor ara con­ver­tit en tècnic són els matei­xos que, a la pri­mera de torn, el fan ser­vir de punta de llança con­tra el sis­tema Barça.

2. Sis titu­lars culers

Piqué, Puyol, Ser­gio, Xavi, Ini­esta i Villa van sor­tir d'entrada, Pedro estava malalt i Valdés és suplent. L'Espa­nya més blau­grana va domi­nar la pri­mera part tot i encai­xar un gol, rebre'n un altre que no va pujar al mar­ca­dor i evi­tar-ne un ter­cer sota els pals. Al des­cans (1-0) van ple­gar Piqué, Xavi i Villa (la columna ver­te­bral); al minut 53 van can­viar Ini­esta i al 73, Puyol. O sigui, com que només Bus­quets va jugar tot el par­tit, la presència blau­grana es redu­eix a 327', és a dir, el 33% del total. Al final, 4-0, amb el fut­bol de sem­pre abans que Luis Ara­gonés i Vicente del Bos­que es poses­sin en mans dels fut­bo­lis­tes del Barça.

3. Estil

Què passa amb el 66% res­tant? Repas­sem l'ali­ne­ació que va tan­car el par­tit: Casi­llas; Arbe­loa, Ramos, Marc­hena, Cap­de­vila; Ser­gio, Cesc, Silva, Cazorla; Llo­rente i Tor­res. Podria ser, per­fec­ta­ment, un equip dels ini­cis d'Ara­gonés, de Cle­mente o de qual­se­vol dels tècnics d'abans... sense iden­ti­tat pròpia i amb la sen­sació de con­ver­tir-se, cada par­tit, en un meló per obrir. A Por­tu­gal va sor­tir dolent. I va ser així perquè no hi havia juga­dors del Barça per solu­ci­o­nar els pro­ble­mes que et plan­teja el joc. Del Bos­que sem­pre ha cre­gut en el 4-4-2 (la seva història a la ban­queta del Madrid el delata) i tot això li ve impo­sat per l'èxit. El selec­ci­o­na­dor espa­nyol és llest: millor no tocar el que fun­ci­ona. I quan no fun­ci­ona, què? Quan no fun­ci­ona, pro­ble­mes, i si Xavi no és al camp, tragèdia. O sigui, la culpa és del tiqui-taca perquè sense els petits fut­bo­lis­tes blau­grana la cosa no fun­ci­ona i, a més (com es va demos­trar ahir) no té gol. Ente­sos.

4. Futur

Hi ha debat sobre el sis­tema (el que fan ser­vir a Can Barça, el que Xavi i com­pa­nyia han tras­lla­dat a la selecció espa­nyola i el que els ha ser­vit per ser cam­pi­ons d'Europa i del món); hi ha debat sobre el com­promís del mateix Xavi (99 par­tits!); hi ha debat sobre els mit­jons de Puyol (es veu que donen més vol­tes de les necessàries)... Voleu dir que això és nor­mal? Voleu dir que Espa­nya no podria evi­tar-se tots aquests debats, dei­xar els blau­grana sense con­vo­car, jugar com volen Del Bos­que i els seus amics i, de pas­sada, que Guar­di­ola (un altre dimoni) tin­gui més des­can­sats els seus juga­dors? Per no par­lar d'objec­tius molt més interes­sants...