Un cop ja s'ha jugat el partit de Champions contra el Panathinaikòs ja no hi ha excusa per no poder parlar sense embuts del Barça-Madrid.

Que el Barça és superior al Madrid en quasi tots els aspectes, tant futbolístics com de club, és una afirmació difícilment refutable. Millor entrenador, millors jugadors, millor planter, millor president, millor directiva, millor estructura de club, millor estadi, millor afició, més compromís amb el món que ens envolta... millor gairebé en tot. Ja per això ens hem de sentir orgullosos. Però el clàssic és el clàssic i s'ha de guanyar. Hi ha moltes ganes de guanyar el Madrid de Florentino Pérez, de José Mourinho i de Cristiano Ronaldo. És l'austeritat de Sandro Rosell contra l'ostentació de Florentino Pérez, la categoria humana de Pep Guardiola contra la prepotència de Mourinho, la humilitat de Messi contra l'arrogància insultant de Cristiano Ronaldo, l'elegància d'aquest diari contra el hooliganisme de l'As o el Marca. I és que les comparacions no s'aguanten.

Però com ha dit Xavi, guanyar el Madrid és com un orgasme. Els jugadors saben que guanyar els blancs és de les coses més importants per a tots els aficionats culers. Que el Madrid no tindrà una bona rebuda a l'estadi és una evidència, que tots els barcelonistes els tenen ganes, tant a Mourinho com a Cristiano Ronaldo, també ho és. Però que siguin xiulets i esbroncades esportives.

No hem de caure, i Guardiola i els seus jugadors ho estan fent molt bé, en les constants provocacions dels dos portuguesos. Quan els jugadors del Madrid saltin al camp els han de tremolar les cames, però en cap cas de por; han de notar la pressió que representa jugar contra el millor equip del món i davant cent mil persones. A mi Mourinho em cau bé, el trobo un gran entrenador i rere aquesta actitud tan altiva que sempre mostra, segur que s'amaga un personatge tímid i entranyable. Xiulem-lo, xiulem-lo molt, però que sigui de bon rotllo i amb respecte. I Cristiano Ronaldo no és Mourinho, és un grandíssim jugador, però s'estima massa, es pensa que és el millor del món, que tots els seus companys han de jugar per a ell, que ell ha de xutar totes les pilotes, totes les faltes i tots els penals, que no respecta els contraris, que és absolutament egoista i molt poc generós, individualista i només compromès amb ell mateix.

El dilluns jugarem i guanyarem, guanyarem bé perquè el Barça és millor que el Madrid, senzillament.