Deixem-ho estar. No val la pena continuar per aquest camí. No condueix enlloc més que a la frustració. La Federació Catalana de Futbol ha informat dels dos possibles rivals de Catalunya per a la costellada del 28 de desembre i resulta que el dubte és, agafeu-vos fort, si l'adversari serà Hondures o Bòsnia Hercegovina. Amb tots els meus respectes per aquestes dues seleccions i els seus futbolistes, no estem per bromes de mal gust. La selecció catalana ja ha jugat molts partits d'aquest tipus, no cal que hi tornem. L'objectiu dels actuals gestors del nostre futbol és aconseguir l'oficialitat de la selecció, no en tinc cap mena de dubte, però segur que trobaran eines molt més útils i assenyades per assolir-ho que organitzant un partit de solters contra casats, que no té cap mena de valor te'l miris per on te'l miris i que a més es juga en unes dates que perjudiquen gairebé tots els jugadors que hi han de participar. El recorregut dels partits amistosos ha estat llarg i en molts casos atractiu, els aficionats de la selecció catalana han pogut gaudir amb el Brasil, l'Argentina i el doble enfrontament amb el País Basc, per posar tres exemples, però aquesta fórmula ja s'ha esgotat. L'oficialitat no s'aconseguirà organitzant amistosos de pa sucat amb oli (per molt Johan Cruyff que entreni la selecció), sinó treballant als despatxos i sobretot pressionant els polítics perquè, a banda d'omplir-se la boca amb l'esport català, s'embrutin una mica les mans amb aquest assumpte. Si el que necessita la federació són calés (els ingressos per les entrades i sobretot pels drets de televisió són una bona picossada), que busqui receptes més imaginatives i que no obliguin la gent a fer un exercici de fe inútil que només pot desembocar en un desencís catedralici. Hondures o Bòsnia? Bòsnia o Hondures? Uf, quins nervis.