La descomunal exhibició que va oferir el Barcelona contra el Madrid ha generat una onada d'admiració que s'ha etiquetat amb mil i un adjectius, la majoria superlatius. Però crec que el millor elogi que pot rebre aquest grup de jugadors i els seus tècnics és constatar que per ells el partit de dilluns va ser, ni més ni menys, que un altre dia a l'oficina. Així van despatxar el rival que els volia disputar la supremacia mundial: amb la mateixa quotidianitat amb la qual s'omple un formulari; amb la tranquil·litat que et proporciona saber que les carpetes estan situades al lloc que els pertoca i que contenen tot el necessari per resoldre els problemes; amb la confiança que tothom entén i comparteix la mateixa filosofia; amb la convicció que tothom executarà la feina que té assignada; amb la seguretat que el full de ruta marcat per la direcció és el millor per arribar a bon port. L'equip blaugrana és un grup de treball al qual no fa falta passar nits en blanc abans del dia de la presentació d'un informe decisiu per fer-ho amb èxit. No viu ni del cop de genialitat o de vint minuts d'inspiració. Senzillament ha convertit l'excepcionalitat en la cosa més normal del món gràcies a la sedimentació de conceptes, hàbits i valors, gràcies a l'administració austera i socialitzadora del talent, gràcies a la coherència en una aposta metodològica, gràcies a la solidaritat en l'esforç. Només així es poden executar passades al primer o segon toc durant minuts i minuts amb la mateixa senzillesa que s'estampa un segell en un feix de documents, l'un rere l'altre. La lectura més important del partit contra el Madrid no són els gols, ni la superioritat respecte al rival, ni tot el soroll mediàtic que genera tot plegat. Tot això més aviat distreu del que és essencial: la quantitat i la qualitat de la feina que s'ha fet, es fa i es farà per convertir la filosofia de treball, el mètode, no en un mitjà per aconseguir els resultats, sinó en l'objectiu final, del qual derivaran els èxits sempre que s'executi bé. És aquí on rau el gran succés de Pep Guardiola i el seu equip de tècnics: en saber transmetre que el mètode és el que importa, per sobre de les victòries i de les derrotes. I inculcar que cada dia que la plantilla i el cos tècnic es posen el xandall per anar a entrenar-se i a jugar no poden renunciar a alimentar-lo, a perfeccionar-lo, perquè és el que els dóna la vida. És el que els permet afrontar tots els partits, sigui quin sigui el rival, amb la normalitat i la seguretat que proporciona tenir sempre la feina al dia.