Tinc certs records del 0-5 al Bernabéu amb Cruyff d'estrella incommensurable saltant amb elegància les escomeses dels jugadors madridistes, Sotil de golejador i Pere Valentí Mora a la porteria. Era petit i encara que el vaig veure sencer, no sé si van ser molt superiors, tot i que recordo que em van deixar bocabadat. Tinc molt frescos, en canvi, el 2-6 i el 5-0 del dream team, el concepte del qual prové l'equip actual. Cap dels dos, ni de bon tros, són tan bestials com el 5-0 de dilluns pel que fa a la forma, a la possessió abassegadora del Barça i a la manera com va deixar estabornits i esmaperduts durant els noranta minuts els jugadors del Madrid, espectadors del millor futbol mundial. Sempre que hi ha victòries mastodòntiques contra els blancs, irromp la ironia fruit de la rivalitat –passa per exemple en els Betis-Sevilla– i es fan acudits, bons i dolents. Ara, amb els missatges de mòbil, són gairebé instantanis i apareixien la mateixa nit, com dilluns, tan llegits en els programes de ràdio, com per la televisió, en la part inferior de la pantalla mentre veiem i escoltem tertúlies insofribles o resums del partit. Un de bo que em van explicar ahir és que multaran el Barça perquè ara a Catalunya no es pot torejar. També hi va haver referències enginyoses en homenatge al gran actor Leslie Nielsen, el protagonista d'Aterriza como puedas. També va fer sort la manipulació del nom d'una cervesa amb cinc estrelles, aquest darrer veritablement massa suat. Al Twitter, en un apartat exclusiu dedicat a Sergio Ramos, diuen, en referència al seu doble del programa Crackòvia, que l'original supera a la còpia. Enginyós i amb mala llet. També es rumoreja que Preciado denunciarà que el Madrid es va deixar perdre. En el programa d'Alfons Arús a 8tv van inserir els comentaris que feien uns tertulians de Punto Pelota qüestionant l'actuació dels jugadors de l'Almeria el dia del 0-8 del Barça, amb les imatges del partit dels blaugrana contra el Madrid. El resultat va ser espectacular.

Sigui com vulgui, i al marge del circ mediàtic, la velocitat amb què va moure la pilota el Barça, l'agressivitat defensiva i la pressió a què va sotmetre els blancs, seran un vídeo inexcusable en les escoles de futbol. Ara mateix, tothom té clar que el Barça actual és el millor equip del planeta, l'únic capaç d'arribar a aquesta perfecció amb jugadors dotats d'una tècnica infernal, però a la vegada compromesos perquè Guardiola els sap motivar. Un exemple clar el dóna Pedro en el segon gol. Mentre Marcelo perd el temps recriminant-li no sé ben bé què i mirant-se'l, ell li guanya l'esquena amb un esprint esperitat i ple de ràbia. Els que vam veure el 0-5 al Bernabéu hem rebut moltes patacades contra el Madrid i gaudim encara més de la superioritat actual. És lògic que els més joves potser no ho valorin tant, perquè ho veuen com una cosa normal, però el que està fent aquest Barça de Guardiola és molt i molt gran. Com diu ell mateix, el temps i la història ho contextualitzaran. Ens pensàvem que s'havia acabat el món el dia de l'exhibició de Ronaldinho al Bernabéu i, il·lusos, encara no sabíem res. Més acudits, si us plau.