Acabem de saber que Mark Webber va disputar els últims quatre grans premis de la temporada amb una lesió en una espatlla que hauria ocultat fins i tot al seu equip. Que no es digui de portes enfora és intel·ligent per no donar símptomes de debilitat al rival (en aquells moments l'australià era el líder amb 11 punts més que Alonso), però ocultar-ho al mateix equip només s'entén per la prohibició que tenen els pilots de fer esports considerats de risc –i el ciclisme ho deu ser, quina paradoxa per a un pilot de F-1–. De fet, el mateix Webber ja va tenir un accident fa un parell d'anys quan disputava un triatló. Sigui com sigui, la revelació de Webber no haurà fet cap gràcia a Red Bull –tot i que pitjor hauria estat que ho hagués difós un tercer–, però pot ajudar a entendre la part final del campionat. En les quatre últimes curses Webber va ser el pitjor amb diferència dels quatre aspirants al títol. Només va sumar 40 punts (36 de dos segons llocs, rere Vettel) i quatre de l'última cursa, a Abu Dhabi. Vettel en va sumar 75, Alonso 61 i Hamilton 58. Però el que va marcar clarament les possibilitats del pilot australià va ser l'accident en les primeres voltes a Corea, sota la pluja. En el seu dia va ser bastant inexplicable en un pilot dels considerats especialistes en asfalt mullat. A més, va semblar un excés de gas o una falta de contravolant –o una combinació de les dues coses– en trepitjar l'herba artificial del marge d'un circuit força precari d'acabats. Webber competia infiltrat, un fet que fa pensar que no tothom del seu equip desconeixia la seva lesió. Però, i si resulta que la infiltració anestèsica per mitigar el dolor li va minvar poc o molt la funcionalitat del braç i el va limitar en els gestos sobre el volant? Aquell dia, si Webber hagués mantingut el cotxe sobre l'asfalt probablement hauria guanyat, s'hauria situat amb 21 punts d'avantatge respecte a Alonso i gairebé hauria sentenciat el títol. Durant tot l'any he cregut que Webber hauria estat un campió tan digne o més que Jenson Button l'any 2009. Quatre victòries, quatre segons llocs i dos tercers (5-2-3 és la sèrie tant de Vettel com d'Alonso) eren arguments de prou pes en un pilot que en gran part de la temporada va mostrar més maduresa que el seu company campió. Però no entenia ben res de la desinflada de l'australià en el punt àlgid de la temporada, per molt que cregués que el seu mateix equip desitjava el triomf de Vettel. Encara que pensés que es tractava de la seva última oportunitat per ser campió –relativament, perquè l'any 2011 té contracte amb Red Bull– aquella aparent davallada psicològica no s'explicava en un pilot tan expert. Ara sabem que la raó era més física que mental i quedem tranquils i convençuts que no estava fora de lloc plantejar que Webber també es mereixia el títol.