LA GALLINA.

Ara ja podem parlar de Mourinho, un gran creatiu. Per exemple, del que va dir dissabte: «Entre un 1 i un 10, em poso un 11.» Algú pot tenir la percepció que va tornar a ser l'expressió de la seva supèrbia. Altres, en canvi, poden pensar que va ser un acte de modèstia del millor entrenador de la història de l'univers. I qui és el més centrat? I el més realista? La creativitat del tècnic portuguès, però, va pujar de nivell diumenge. Va sortir a la roda de premsa amb un full en què hi havia detallades les tretze errades que havia comès l'àrbitre Clos Gómez. Curiosament, les tretze úniques errades perjudicaven totes el Real Madrid. Però això només era l'anècdota. Del que es tractava era d'il·lustrar una altra vegada la teoria universal que demostra que el Madrid està sent perjudicat històricament i sistemàticament pels àrbitres i que, paral·lelament i perversament, tot forma part d'una campanya per convertir un equipet com el Barça en el que alguns diuen que és el millor equip de futbol de la història. I per què ningú no li diu que no vagi pel món fent veure que és una gallina? Doncs perquè, d'on traurien els ous mediàtics que els alimenten?

Mentre en la realitat paral·lela de galàxia blanca vagin d'aquesta manera, en el Barça poden anar fent la seva amb seny i tranquil·litat.

L'OU.

També pot no agradar que el patrocinador sigui d'un país com Qatar. Però llavors s'hauria de ser conseqüent i, per exemple, criticar Pep Guardiola per haver treballat i guanyat diners a Qatar i, després, haver donat suport a la candidatura que organitzarà el Mundial del 2022. Si s'ha de ser maximalista, que algú aixequi la veu i digui: «El Barça no pot tenir un entrenador que...» En el món, en les relacions internacionals i en les relacions humanes, el que hem de procurar és la concòrdia. Almenys mentre hi hagi bona voluntat entre les parts. I en aquest cas sembla que n'hi ha. Si més no, Unicef, que està al mig, ho veu així. Una altra cosa és la percepció partidista de la realitat blaugrana. Que també és el que hi ha.