Per molt que s'esforci Cruyff a intentar omplir Montjuïc, el problema que tenim és el mateix de sempre: només tindrem una selecció reconeguda internacionalment si Laporta aprofita la nit de Nadal per contraprogramar el missatge del rei dels espanyols i, en connivència amb els Mossos d'Esquadra que custodien el Palau de la Generalitat, proclama la independència de Catalunya des del balcó de la plaça de Sant Jaume. Però com que el dia de les llufes és dimarts que ve i amb això de la crisi se'ns exigeix possibilisme i no ciència-ficció, anem al que tenim. I el que tenim és un Catalunya-Hondures que, per dir-ho suaument i sense que se m'emprenyin els que han suat per com a mínim salvar el partit anual, demostra l'absolut esgotament dels partits de costellada. Tot i això, tot i que el rival no és el que hauria d'haver estat, tot i que es podria haver aprofitat l'homenatge a Dani Jarque de l'endemà per fer-hi jugar la selecció catalana, la meva fúria no va contra els responsables d'aquest Catalunya-Hondures. Al contrari, els comprenc i em faig càrrec que sense suports i complicitats no es fa venir ni el Brasil ni l'Argentina ni Holanda, i de suports en tenim més aviat pocs. I tampoc es pot posar sobre la taula cada any la morterada de calés que val contractar aquestes seleccions. La meva ira va dirigida a l'Arsenal, el València, l'Almeria, el Getafe, el Sevilla, el Vila-real, l'Atlético i el Deportivo, que ens priven de Cesc, Bruno, Crusat, Codina, Jordi Alba, Capdevila, Fernando Navarro, Fran Mérida i Lopo. Legalment hi tenen tot el dret, però són uns miserables. Farien el mateix si la seva federació autonómica hagués programat una costellada nadalenca? Com si l'Arsenal, el València, l'Atlético i el Sevilla no estiguessin acostumats que en cada convocatòria de seleccions els desaparegui mig equip. Amb el vet que han imposat només demostren la seva petitesa esportiva i el tuf polític que desprenen. No és cap secret que la majoria d'aquests clubs estan presidits o controlats per gent propera o, directament, del PP. Sabrem tenir memòria, que la vida fa moltes voltes i encara no ho hem vist tot en aquest món. En contraposició, un reconeixement a l'esperit esportiu i lleial del Màlaga, el Llevant i el Racing, clubs que viuen en un entorn tan poc procatalà com els que han vetat i que, en canvi, no han tingut cap inconvenient a donar permís, igual que l'Osasuna i la Real Sociedad, aquests dos, per descomptat, embarcats en la mateixa causa que els catalans.