CULTURA DE CLUB
RAMIRO MARTÍN-LLANOS
Últimes reflexions sobre la samarreta
No és romàntic pensar que s'hauria de poder conservar un tret diferencial que el club fa 111 anys que exhibeix. De vegades s'imposa la necessitat de refundar les paraules. Així, conceptes com ara romanticisme no ballarien al cap de la majoria dels mortals com una cosa inútil, com la imatge d'un ximple olorant una flor. Al voltant de la publicitat a la samarreta del Barça es va tornar a encendre aquesta polèmica. Apocalíptics i integrats. Romàntics i pragmàtics. De sobte, el Barça ha aconseguit que acabéssim l'any parlant sobre si el nivell de malícia envers la humanitat és més gran a l'Uzbekistan o a Qatar. Barça en estat pur.
En tot cas, resulta saludable sentir les dues campanes. Sandro Rosell, en boca de Javier Faus i altres directius que s'hi han pronunciat, defensen una decisió que col·locarà el club per primer cop al cim de les entitats esportives que més facturen. Ara com ara, asseguren als passadissos del Camp Nou, no hi ha manera humana d'aconseguir un acord semblant al món. El club ha passat de puntetes per algunes acusacions contra Qatar Foundation. I fins i tot Guardiola ha posat la seva credibilitat al servei de l'emirat que el va pagar per donar suport públic a la seva candidatura mundialista. «Som una entitat centenària, és normal que hi hagi debat», va dir, sàviament, el preparador.
A l'altra banda del riu hi ha gent com ara Marc Ingla, aquell candidat a la presidència que demanava a Rosell que es tragués «la careta». Cal sentir el que diu una persona que va rebre la confiança del 12% dels socis culers que van anar a votar el dia de les eleccions.
Home de negocis, Ingla reconeix la vàlua empresarial de l'acord, però condemna tota la resta: «Abans de res, que quedi clar que sóc totalment contrari a aquest acord i, per tant, demano públicament des d'aquest espai privilegiat que no prosperi l'execució d'aquest acord amb Qatar Foundation. Els motius que em mouen a tenir aquesta ferma posició són diversos. En primer lloc, és indubtable que l'acord econòmic és excepcional, però la decisió sembla precipitada i faltada de certa reflexió estratègica del posicionament del Barça en l'àmbit mundial com a més que un club i el que això significa. Utilitzar la preuada samarreta del Barça per promocionar la imatge i els valors d'una fundació que no se sap gaire bé a què es dedica i, en el pitjor dels casos, en la qual clergues musulmans adherits a aquesta fundació, o a la inversa, es dediquen a defensar els valors de l'islamisme terrorista més radical, el maltractament a les dones i l'antisemitisme, em sembla una molt pèssima idea.»
Ingla creu que la junta actual hauria de dir «obertament si vol comercialitzar l'actiu de la samarreta i, llavors, conseqüentment, posar-la al mercat de manera professional i seriosa. Si es decideix fermament a comercialitzar-la segurament es poden obtenir molt bones ofertes que competirien amb la de Qatar Foundation. Segurament no la igualarien en preu, però serien molt més netes pel que fa a la imatge i les connotacions polítiques i religioses».
L'excandidat no combrega amb «l'argument econòmic que el club està tan malament». «El 2006 la situació econòmica era la mateixa o potser pitjor [el club el 2006 ingressava 208 milions de euros i tenia un deute brut de 292 milions, mentre que ara n'ingressa 400 i escaig i té un deute brut de 480], però nosaltres vàrem ser valents i vàrem posar l'Unicef al pit de la samarreta, un fet històric que ha dotat de la màxima simbologia la samarreta del Barça i que ens ha projectat arreu com el club més solidari del món amb una imatge impol·luta. També vàrem tenir una proposta de Bwin sobre la taula de 110 milions de euros i la vàrem descartar. Descartar aquesta opció i escollir l'Unicef ens va refermar en el model de club que volíem, un club universal a les mans dels seus socis, amb socis del Barça de tot arreu, amb valors únics com ara el de la solidaritat, el fair-play, la democràcia i la catalanitat. En definitiva, més que un club.»
És saludable, necessari i, probablement, indispensable recórrer a veus discordants per generar debat. La història del Barça mereix enriquir-se amb totes les veus discordants.