Amb posat tímid i cara de bon xiquet, però amb les idees molt clares a la taula i una experiència de més de vint anys anant per les fires, el català Dani Sánchez s'ha convertit en el nostre referent del billar a tres bandes tant per als profans en la matèria com per als seguidors habituals d'aquest esport, que generalment acostumen a ser jugadors federats d'altres clubs. Relativament mediàtic arran de la seva participació durant quinze temporades consecutives en el mític programa de TV3 Nadal a tres bandes, l'esportista de Sant Adrià del Besós va obtenir al novembre el seu tercer títol mundial en la modalitat de tres bandes, la més reconeguda del billar per la seva gran dificultat, fins al punt que es considera que una mitjana superior a una carambola per entrada ja és d'alt nivell. La mostra és que els sets es disputen a només 15 caramboles i que el rècord de tota la història de caramboles consecutives és de 34.

Sánchez és la punta de l'iceberg d'un esport molt arrelat a casa nostra. Abans, en els cafès dels pobles, era habitual trobar-hi alguna taula de billar i molta gent que hi alternava les caramboles amb les partides de botifarra, el nostre esport nacional de cartes. Més tard, va arribar el costum de situar les taules de billar americà, el que es juga amb moltes boles de colors i forats i que surt sempre en les pel·lícules anglosaxones. També és prou interessant, però les taules dels bars i pubs són generalment més petites, tenen més aviat poca qualitat perquè el tapet molts cops està tacat de cubata i més que un billar, de vegades semblen muntanyes russes pels desnivells que hi ha ha. També val a dir que moltes taules de billar clàssic dels cafès tampoc no tenen la qualitat de les que utilitzen els professionals, que van amb electricitat i tenen escalfor al tapet perquè la bola corri més. Amb aquestes paga la pena no ser maldestre i no esquinçar-les perquè la broma pot sortir prou cara. Molta gent que ha jugat d'entrada al de forats, ja no en vol saber res més quan prova el billar clàssic. També és cert que els efectes i les coses que s'aprenen jugant al billar de tota la vida són molt vàlides per aplicar en l'americà

Doncs això, que tot i ser un esport de molt poca repercussió, en aquesta ocasió el triomf de Sánchez en va tenir més que en les dues anteriors i el noi s'ha fet un tip de fer entrevistes que no fan cap mal a aquest esport. La partida decisiva la van donar enregistrada per televisió i aquí probablement radica l'interès posterior dels mitjans generalistes. No faria cap mal que tenint a casa nostra el millor jugador del planeta, tinguéssim l'oportunitat de veure'l més sovint per la petita pantalla.