S'acaba l'any. Ja se sap que els balanços que es fan aquests dies miren de recordar-nos el que s'ha fet o com s'ha fet, enmig de jornades que es diu que són entranyables i en què es vol destacar la bondat i els millors desitjos de felicitat, dels projectes i dels somnis realitzats i de les ensopegades patides en un entorn en què la crisi econòmica ens presenta una realitat inexcusable. L'esport també ho pateix. Hi ha clubs que tenen molts problemes per gestionar-se i els números vermells condicionen el dia a dia.

Deixant al marge l'esport professional, algú ha fet algun cop un estudi de l'impacte econòmic que suposa la pràctica esportiva diària i els caps de setmana a casa nostra? Si mai algun expert estudia l'activitat dels clubs i les entitats esportives, segurament s'adonarà del que generen. Durant la setmana, els entrenaments i la preparació, i els caps de setmana, les competicions mobilitzen un grapat d'entusiastes que s'han de gratar la butxaca generosament. Els clubs, tots, i els de formació també, pateixen la crisi i els recursos econòmics són difícils de trobar. Les federacions esportives viuen, a més de patrocinadors i de subvencions, si les tenen, de les tarifes de les llicències que els clubs han de tenir per participar en les competicions i categories. Els clubs han de pagar les federacions, els esportistes, els clubs. I a tot plegat s'hi afegeixen els arbitratges i els desplaçaments de cada jornada. La benzina i els peatges que per aquests indrets no ens estalviem, s'han d'afegir a les despeses setmanals. Quantitats de desplaçaments es multipliquen cada setmana. Molts diners. Molts. A més de l'esport federat, hauríem de tenir en compte també l'esport escolar. Més moviment cada cap de setmana. A les quotes, els desplaçaments i el material esportiu de més de mig milió de persones cal afegir-hi els acompanyants i familiars que es mouen amunt i avall i els tècnics i responsables de clubs i instal·lacions.

Si féssim números, probablement l'esport és una de les activitats ciutadanes que més persones mobilitza i alhora genera una estructura organitzativa carregada de bona voluntat i ben poc professional. Per a alguns també és un negoci. Un bon negoci. La quantitat, per posar algun exemple, de sabatilles esportives que es dissenyen de formes, característiques i colors ben variats que omplen el mercat i que segurament acaben per desorientar els consumidors. És un mercat que cada dia té ofertes noves. Sort que aviat arriben els Reis d'Orient.