JUGA I CALLA
MARTÍ AYATS
La tercera oportunitat
Fa setze anys la revista italiana Guerin Sportivo va oferir un especial sobre el que aquesta publicació classificava com a «equips que han fet la història del futbol mundial». En aquella llista, discutible com totes les que es fan d'aquest estil, no hi havia el FC Barcelona, aquell equip que, dirigit per Johan Cruyff, va seduir Europa futbolísticament i va guanyar la primer copa d'Europa de la història del club català. Els criteris en la realització d'aquests rànquings solen estar subjectes a un grau de subjectivitat, però repassant la llista del Guerin és cert que pocs dels clubs que hi figuren serien discutibles. Un dels barems que utilitzava la revista italiana per reconèixer aquests clubs, a part del joc, eren els títols i en la majoria es dóna el fet que van enllaçar dos o més títols continentals o els van conquerir en un període curt d'anys. Aquest és el cas de l'últim equip de la llista, el São Paolo de Telé Santana, amb Rai, Cafu i Toninho Cerezo, al qual es va escollir com a dominador del 1990 al 1993. Va guanyar la copa Libertadores l'any 1992 i el 1993 i la copa Intercontinental contra el Barcelona, que va tenir a les seves mans ocupar el lloc dels brasilers. Però el Dream Team, com després va passar amb l'equip que va dirigir Frank Rijkaard, va tenir a les seves mans erigir-se en hegemònic, igual com abans ho havien fet el Madrid, l'Ajax o el Bayern de Munic, però va deixar escapar l'oportunitat. L'equip de Cruyff no va poder donar continuïtat a la copa d'Europa conquerida a Wembley al 1992 contra la Sampdoria. La derrota en la final de copa Intercontinental i la de dos anys més tard en la final de la copa d'Europa contra el Milan (4-0) van frustrar el període de domini blaugrana.
Ara, setze anys després, el Barça torna a tenir al seu abast aconseguir una hegemonia que el col·loqui a la llista dels que han fet història en el futbol. Té tots els elements a favor: fa un futbol espectacular, amb gent de la casa, obté molts reconeixements de tot tipus i va guanyar sis títols en una sola temporada, mundial de clubs inclòs. Arribats a aquest punt fins i tot hi ha qui planteja, donada la superioritat d'aquest equip, la següent pregunta: li queden reptes al grup que condueix Pep Guardiola. Doncs sí i en té un de clar: està en la disposició idònia de traduir el talent i el joc que exhibeix en una ratxa de títols a Europa i a la lliga espanyola que tenyeixin de blaugrana la història d'aquests anys, marcant un cicle. Ja s'han deixat escapar dues oportunitats i no són fàcils d'aconseguir.