Opinió

LA CONTRACRÒNICA

PEP RIERA

La família? Bé, molt bé; gràcies

Després de la fredor calculada de la FIFA, els jugadors del Barça es van retrobar ahir amb la calor de la seva gent en el seu ambient. Les famílies de Messi, Iniesta i Xavi eren a la llotja, les seves mares van enviar un missatge públic als seus fills, el capità de l'equip va lliurar la Pilota d'Or al trio daurat i a la foto de família hi va haver tots els jugadors i tot l'estaf tècnic. Tot gens ostentós, molt català, molt familiar. Amb la humanitat que no hi va haver a Zuric, amb la solemnitat que sempre té el Camp Nou, el lloc de trobada on també es comparteixen les tristeses, com la plorada desaparició d'un barcelonista massa jove per morir, Àngel Pedraza. I per fi, el partit, la celebració més col·lectiva de l'equip de Pep Guardiola. Va costar, que ja va bé. I al final el millor del món va fer un trio de gols, van marcar també dos jugadors d'aquells que se'n diuen d'equip (Keita i Pedro) i Iniesta i Xavi i els altres companys van teixir totes les trames que van fer possible superar el Betis, que va competir de manera encomiable. La família blaugrana està bé, molt bé. Ahir es va reunir per celebrar la seva cerimònia preferida, el partit. I l'equip va oferir el seu resultat fetitxe: el 5-0. Però el partit va valer la pena.

Les categories són una divisió administrativa d'equips de futbol. Els equips són el que volen ser. I el Betis, més enllà de la categoria en què juga, és un bon equip de futbol. Pocs equips juguen contra el Barça tal com són. Cada vegada menys. La majoria preparen una sèrie de recursos específics per intentar frenar el bell i devastador joc del Barça i s'obliden de ser com són realment. El Betis, en canvi, va fer un exercici de coherència que el reforça més enllà del resultat i del desenllaç d'aquesta eliminatòria. Va caure golejat, com tants altres, però sempre va jugar a futbol, almenys mentre li van aguantar les forces. També va fer un favor als aficionats, que van veure un partit vibrant i ben disputat. I des d'un punt de vista blaugrana, l'equip de Pepe Mel va jugar a favor de Pep Guardiola. Si el tècnic català hagués pogut fer el guió del partit d'ahir, hauria signat literalment el que es va veure. Després de la festa de la Pilota d'Or, que s'ha allargat quasi dos mesos fins a la gala de dilluns a Zuric, ahir era el dia per deixar-ho enrere i tornar a recuperar la rutina i de centrar-se en el calendari de competició. I si l'eliminatòria contra un equip de segona tenia aparença de poc més que bufar i fer ampolles, res millor que la realitat que es va veure sobre la gespa. Una golejada plàcida hauria estat molt complaent com a final de festa de la Pilota d'Or, però una victòria tan treballada com la d'ahir reforça el discurs habitual de l'entrenador i retorna d'una manera més explícita els jugadors a la tensió competitiva i l'entorn a les coses importants. Però tampoc és que els jugadors s'hagin encantat mirant-se al mirall del reconeixement, perquè estan fets d'una pasta especial i els agrada més vestir-se de futbolistes que posar-se vestits foscos i corbates i corbatins.

El partit va tenir molta entitat. No és habitual per al Barça trobar-se que el rival també juga a ser el que és. Per fi un partit del Barça no va ser un monòleg, sinó un diàleg. Encara que al final sembli que només té veu el Barça. Si més no, l'última paraula. Però el Betis va parlar. Va utilitzar tot el camp, que contra el Barça és ser molt agosarat. Es va defensar amb ordre i molt sentit de l'anticipació en les passades a l'espai. I amb la pilota va combinar amb rapidesa i bon sentit tècnic i tàctic i per això es va acostar amb perill a l'àrea de Pinto. Al Barça ja li anava bé el ritme viu de joc, però es va passar de la ratlla i va perdre el ritme per caure en el vertigen. Xavi i Iniesta no van poder posar les regnes al partit. Per això l'equip va ser massa imprecís en la culminació de les jugades. Però noranta minuts es fan molt llargs per a qualsevol equip que jugui contra aquest Barça. I només pel fet de tenir la pilota molt menys temps, el Betis havia d'acabar pagant el seu esforç. En l'últim tram de la primera part el Barça també va incrementar la pressió i el gol havia de caure. Messi, és clar, se'n va cuidar. Guardiola, a més, va reordenar les operacions a la mitja part perquè l'equip tingués més control del partit. Tots els factors es van combinar perquè es desencadenés la golejada.

Ara la Pilota d'Or i els reconeixements ja són al prestatge. L'equip, al camp. Guardiola ho té tot en ordre. I tota la família, feliç.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)