Opinió

LA ZONA AMPLA

xevi masachs

La cara més fosca

«La història d'un retorn somiat.» Així reflec­tia fa un mes un diari cantàbric la rea­pa­rició d'Òscar Ser­rano, que dei­xava enrere una greu lesió al genoll esquerre i ho cele­brava de la millor manera, mar­cant el gol de la victòria del Racing a Palma el dia que tor­nava a jugar. Només fa un mes, però el retorn somiat no pot que­dar més lluny. El mateix genoll li ha dit prou, per ràbia i incom­prensió del juga­dor i fins i tot del doc­tor Ramon Cugat, que li va con­fir­mar el que més temia. Es repro­du­eix, i de manera encara més accen­tu­ada, un cal­vari tan difícil d'expli­car com de superar. Ho tenen clar els que hi han pas­sat. Ni fallar un gol can­tat de molta trans­cendència, ni per­dre la con­fiança de l'entre­na­dor. No hi ha res més dur que que­dar arra­co­nat del dia a dia sense pers­pec­ti­ves de posar-hi remei a curt ter­mini. La soli­tud del lesi­o­nat. Veure's sol, per més volun­tat que hi vul­guin posar els com­panys, i sense capa­ci­tat d'inte­grar-s'hi com un més. Si a qual­se­vol per­sona que no s'hi dedica una lesió d'aques­tes ja se li fa una mun­ta­nya, què ha de pas­sar pel cap d'un espor­tista d'alt nivell?

Són molts els pro­fes­si­o­nals que han tin­gut lesi­ons greus, que se n'han sor­tit sense seqüeles i que han tor­nat a ren­dir a un nivell altíssim. Cada vegada més. Pot­ser pre­ci­sa­ment és per aquest èxit gene­ra­lit­zat que les recai­gu­des, per bé que comp­ta­des, són encara més impac­tants, més difícils de dige­rir. A Òscar Ser­rano se'l pot ani­mar, se li pot dir que té 29 anys i molt camí per recórrer en el fut­bol pro­fes­si­o­nal, i que quan li hagin tor­nat a obrir el genoll per posar-lo a to, no té per què res­sen­tir-se'n. Només ell, però, sap el que està vivint. «Encara no m'he aixe­cat de la lesió que ja en tinc una altra», lamen­tava just després que li comu­ni­ques­sin que tor­na­ria a estar mig any atu­rat pel cap baix, quan ho veia tot negre. Segur que la fos­cor abso­luta s'anirà degra­dant, però ningú li pot treure una incògnita que ha de pesar com una llosa: «Que­daré bé? M'he aixe­cat un cop i per tre­ball i ganes no que­daré. Però el dubte és que quedi bé.» Un temor més que jus­ti­fi­cat després que res fes pen­sar en la recai­guda. «M'aixe­caré», deia també Ser­rano. Com a exem­ple de superació, entre molts altres, l'extrem sel­vatà pot fixar-se en Borja Oubiña (Celta), que tot just aquest cap de set­mana ha rebut l'alta mèdica i està a punt per tor­nar a jugar. Lesi­o­nat de gra­ve­tat al genoll en un Bir­ming­ham-Liver­pool el setem­bre del 2007, el mig­cam­pista gallec ha hagut de superar qua­tre ope­ra­ci­ons i ha jugat només una quin­zena de par­tits. Ni un sol par­tit, ni un sol minut en tot el 2010. Però no ha defa­llit. Una lliçó.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.