«La història d'un retorn somiat.» Així reflectia fa un mes un diari cantàbric la reaparició d'Òscar Serrano, que deixava enrere una greu lesió al genoll esquerre i ho celebrava de la millor manera, marcant el gol de la victòria del Racing a Palma el dia que tornava a jugar. Només fa un mes, però el retorn somiat no pot quedar més lluny. El mateix genoll li ha dit prou, per ràbia i incomprensió del jugador i fins i tot del doctor Ramon Cugat, que li va confirmar el que més temia. Es reprodueix, i de manera encara més accentuada, un calvari tan difícil d'explicar com de superar. Ho tenen clar els que hi han passat. Ni fallar un gol cantat de molta transcendència, ni perdre la confiança de l'entrenador. No hi ha res més dur que quedar arraconat del dia a dia sense perspectives de posar-hi remei a curt termini. La solitud del lesionat. Veure's sol, per més voluntat que hi vulguin posar els companys, i sense capacitat d'integrar-s'hi com un més. Si a qualsevol persona que no s'hi dedica una lesió d'aquestes ja se li fa una muntanya, què ha de passar pel cap d'un esportista d'alt nivell?

Són molts els professionals que han tingut lesions greus, que se n'han sortit sense seqüeles i que han tornat a rendir a un nivell altíssim. Cada vegada més. Potser precisament és per aquest èxit generalitzat que les recaigudes, per bé que comptades, són encara més impactants, més difícils de digerir. A Òscar Serrano se'l pot animar, se li pot dir que té 29 anys i molt camí per recórrer en el futbol professional, i que quan li hagin tornat a obrir el genoll per posar-lo a to, no té per què ressentir-se'n. Només ell, però, sap el que està vivint. «Encara no m'he aixecat de la lesió que ja en tinc una altra», lamentava just després que li comuniquessin que tornaria a estar mig any aturat pel cap baix, quan ho veia tot negre. Segur que la foscor absoluta s'anirà degradant, però ningú li pot treure una incògnita que ha de pesar com una llosa: «Quedaré bé? M'he aixecat un cop i per treball i ganes no quedaré. Però el dubte és que quedi bé.» Un temor més que justificat després que res fes pensar en la recaiguda. «M'aixecaré», deia també Serrano. Com a exemple de superació, entre molts altres, l'extrem selvatà pot fixar-se en Borja Oubiña (Celta), que tot just aquest cap de setmana ha rebut l'alta mèdica i està a punt per tornar a jugar. Lesionat de gravetat al genoll en un Birmingham-Liverpool el setembre del 2007, el migcampista gallec ha hagut de superar quatre operacions i ha jugat només una quinzena de partits. Ni un sol partit, ni un sol minut en tot el 2010. Però no ha defallit. Una lliçó.