Ara que a Madrid tenen una època de vaques magres, arriba la copa de bàsquet amb l'equip blanc immers en plena crisi d'iden­ti­tat perquè Ettore Mes­sina, el seu entre­na­dor, ja va adver­tir els peri­o­dis­tes madri­lenys que no accep­tava l'obli­ga­to­ri­e­tat de gua­nyar títols. «Si no agrada, ho sento. N'han vin­gut molts abans que jo. El pro­blema no el tinc joc, el teniu vosal­tres», va afir­mar amb un to força més apu­jat del que tenia durant tota la seva pri­mera tem­po­rada. Tot ple­gat, ner­vis que ja ens van bé.

Resulta que per aca­bar-ho d'ado­bar fa divuit llargs anys que el Madrid no s'endú la copa. Mes­sina només és res­pon­sa­ble del divuitè any, és clar, aquell en què en la final, el Barça de Pas­cual li va pas­sar per sobre. La veri­tat, pels que no seguim fil per randa aques­tes estadísti­ques, no sem­blava tant de temps. Millor. Si el Barça torna a gua­nyar empa­tarà el nom­bre de títols del pal­marès del Madrid, una mos­tra clara del domini blanc en els ini­cis de la com­pe­tició. Sobta també que des del 1988 cap equip hagi repe­tit el títol. L'últim va ser pre­ci­sa­ment el Barça, l'actual campió que ara busca repe­tir títol amb una plan­ti­lla prou àmplia. La copa és com­pli­cada, perquè sem­pre és més fàcil que hi hagi sor­pre­ses en el curt recor­re­gut que en el llarg, tot i que el gran poten­cial dels equips cap­da­van­ters fa que cada cop siguin més difícils els mira­cles. Em ve a la memòria el tri­omf d'aquell Pamesa esquerp que se la va endur jugant a no encai­xar gai­res punts com una de les dar­re­res grans sor­pre­ses. De les finals mítiques, sem­pre s'ha de recórrer al tri­ple de Solozábal a Valla­do­lid con­tra el Madrid. En l'ima­gi­nari blau­grana, i sal­vant les distàncies, és sem­blant al trio de gols de Pichi Alonso con­tra el Göteborg. La copa de Pau Gasol a Màlaga el 2001 és de les que genera menys pati­ments. Pim-pam, va fer l'equip blau­grana als seus rivals lide­rats pel pivot dels Lakers. A veure si quan sigui més veterà i es cansi de l'exigència de la millor lliga del món, torna al Palau i ens delecta amb uns quants títols.

Sigui com vul­gui, els favo­rits per a la copa que va arren­car ahir són el Barça i el Madrid. La tem­po­rada pas­sada, els duels entre els dos con­junts es van decan­tar del cos­tat blau­grana amb la supe­ri­o­ri­tat més abas­se­ga­dora que s'havia vist mai. Gai­rebé no calia ni patir i saber que els blancs s'havien gas­tat un dine­ral en el seu pro­jecte amb un entre­na­dor molt reco­ne­gut hi afe­gia encara més mor­bo­si­tat. El que ara compta, però, és superar avui el Joven­tut, un rival que en altres èpoques feia força més por, però con­tra el qual no es pot badar mai perquè un derbi sem­pre és un derbi.