Ara que a Madrid tenen una època de vaques magres, arriba la copa de bàsquet amb l'equip blanc immers en plena crisi d'identitat perquè Ettore Messina, el seu entrenador, ja va advertir els periodistes madrilenys que no acceptava l'obligatorietat de guanyar títols. «Si no agrada, ho sento. N'han vingut molts abans que jo. El problema no el tinc joc, el teniu vosaltres», va afirmar amb un to força més apujat del que tenia durant tota la seva primera temporada. Tot plegat, nervis que ja ens van bé.

Resulta que per acabar-ho d'adobar fa divuit llargs anys que el Madrid no s'endú la copa. Messina només és responsable del divuitè any, és clar, aquell en què en la final, el Barça de Pascual li va passar per sobre. La veritat, pels que no seguim fil per randa aquestes estadístiques, no semblava tant de temps. Millor. Si el Barça torna a guanyar empatarà el nombre de títols del palmarès del Madrid, una mostra clara del domini blanc en els inicis de la competició. Sobta també que des del 1988 cap equip hagi repetit el títol. L'últim va ser precisament el Barça, l'actual campió que ara busca repetir títol amb una plantilla prou àmplia. La copa és complicada, perquè sempre és més fàcil que hi hagi sorpreses en el curt recorregut que en el llarg, tot i que el gran potencial dels equips capdavanters fa que cada cop siguin més difícils els miracles. Em ve a la memòria el triomf d'aquell Pamesa esquerp que se la va endur jugant a no encaixar gaires punts com una de les darreres grans sorpreses. De les finals mítiques, sempre s'ha de recórrer al triple de Solozábal a Valladolid contra el Madrid. En l'imaginari blaugrana, i salvant les distàncies, és semblant al trio de gols de Pichi Alonso contra el Göteborg. La copa de Pau Gasol a Màlaga el 2001 és de les que genera menys patiments. Pim-pam, va fer l'equip blaugrana als seus rivals liderats pel pivot dels Lakers. A veure si quan sigui més veterà i es cansi de l'exigència de la millor lliga del món, torna al Palau i ens delecta amb uns quants títols.

Sigui com vulgui, els favorits per a la copa que va arrencar ahir són el Barça i el Madrid. La temporada passada, els duels entre els dos conjunts es van decantar del costat blaugrana amb la superioritat més abassegadora que s'havia vist mai. Gairebé no calia ni patir i saber que els blancs s'havien gastat un dineral en el seu projecte amb un entrenador molt reconegut hi afegia encara més morbositat. El que ara compta, però, és superar avui el Joventut, un rival que en altres èpoques feia força més por, però contra el qual no es pot badar mai perquè un derbi sempre és un derbi.