a l'alça

L'esport en llibres. Un país com aquest al qual costa tant plasmar en llibres el cabal esportiu que genera, no pot fer altra cosa que celebrar qualsevol aparició d'una publicació, com l'anuari que la setmana passada va sortir del waterpolo català del periodista Dani Pajuelo, de la Xarxa de Televisions Locals. Calen més exemples, més voluntats per dotar el nostre esport d'una biblioteca com cal.

Josep Guardiola va llançar un missatge després de saber-se que renovarà fins al 2012 dels que agrada sentir a la parròquia: «Enlloc estaré tan bé com aquí.» Aquí és casa seva, el Barça, i està bé que se signifiqui amb aquesta decisió, però compte, no caiguem en l'error d'agafar les paraules tal com sonen. Estar bé al Barça és una expressió buida, perquè a Can Barça s'hi està bé quan les coses funcionen, tothom se n'enorgulleix i fins i tot hi ha cops de colze per ser president.

Jo vaig entendre una altra cosa en la compareixença de Pep Guardiola quan va dir que enlloc com a casa. Tothom vol venir al Barça, on com en els grandíssims clubs del món paguen bé i les expectatives són molt altes, fet que si s'aconsegueixen el salt qualitatiu és abismal. En la banda contrària, els mals moments es converteixen en malsons que poden posar fi a la salut d'un.

Pep Guardiola, per sort dels barcelonistes, coneix com ningú el club, les seves interioritats i la seva ànima. Pep Guardiola, malgrat dir dissabte que enlloc com a casa, va haver de marxar per la porta del darrere i menyspreat per molts culers, que el van insultar seguint el fil conductor que antigues directives havien iniciat contra ell.

Aterrat a la banqueta, Guardiola va intentar portar a terme el gran canvi. En part, i gràcies a la sort, ho va aconseguir a través dels èxits esportius, i en el vessant social, en certa manera, ho ha intentat amb tímids avenços.

Quan Guardiola diu enlloc com a casa, no es refereix que el Barça sigui la panacea, sinó que ell, millorant notablement les aportacions de Cruyff i Rijkaard, ha aconseguit que a casa s'hi estigui com enlloc i, per tant, ell vol gaudir-ho.

Així doncs, més enllà que el Barça sigui bon pagador i dels que paguen bé, el fet d'estar al Barça, o a casa com seria el cas de la gent del planter, no garanteix que s'hi estigui bé.

Quan Guardiola subratlla la condició de benestar és pel moment, que tot sigui dit, és en part per la seva traça, la seva saviesa i, per què no, per la sort que ha tingut des que està a la banqueta. El caliu que ha generat Guardiola en el club i el nivell professional que ha assolit el Barça guiat pel tècnic català és únic en la història del club.

Per tant, i ara que també ha vist reconeguda la seva situació econòmica, és normal i comprensible que com al Barça, com a casa, enlloc.

de baixada

Manca d'informació. L'altre dia una entrevista en aquest diari del nou secretari de l'Esport, Ivan Tibau, va motivar una reacció contundent del president de la UFEC, David Moner, que en poques paraules li va demanar que s'informés abans de relliscar, deixant entreveure si les paraules del nou representant de l'esport català eren de collita pròpia o responien a posicions de tercers, que encara enyoren el càrrec.