Joan Laporta va viure la setmana passada instal·lat en una gegantina muntanya russa tant en el vessant polític com pel que fa a l'expresidència del Barça. Com a polític, ja ha viscut la primera gran escissió a Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i com a expresident li continuen buscant les puces amb les finances.

A Solidaritat estan que trinen amb Laporta. L'acusen d'haver trencat el partit per anar cap a Esquerra en un exercici més de personalisme que, segons els seus detractors, el caracteritza. «Temíem que en dos o tres anys ens deixaria, però no pensàvem que seria tan aviat», comentava un integrant de SI. La majoria de dirigents de la formació sabien que Laporta va directe al gra i que si hi ha una cosa que no li agrada, tira pel dret. I això és el que ha passat. Laporta considera que s'ha de crear una gran unitat independentista per a les eleccions de Barcelona, amb Esquerra com a pal de paller, però la resta del nucli de SI no hi està d'acord. No volen veure Jordi Portabella ni en pintura. Doncs, què fa Laporta? Es posa la manta al cap i continua fidel a les seves idees, encara que això li costi derruir un projecte polític que només fa vuit mesos que va fundar juntament amb Alfons López Tena i Uriel Bertran. L'esquema de tot plegat recorda una mica les tensions que va viure Laporta en la seva etapa en la directiva. Discussions, dimissions, acusacions... un serial que va tenir infinitats de capítols i que ara es repeteix a SI.

En aquesta polèmica no se sap qui és culpable. Els solidaris acusen directament Laporta, però l'entorn de l'expresident blaugrana considera que alguns diputats li han fet el buit i s'han volgut aprofitar del seu nom. Repeteixo. Una mica com el que passava a Can Barça. Tothom es rentava les mans durant les crisis internes i ningú no assumia cap culpa.

L'altre gran maldecap que ha tingut Joan Laporta aquests últims dies és la presentació d'un aval de 24 milions d'euros que haurà de fer efectiu l'antiga junta directiva, segons una sentència d'un jutjat de Barcelona. Un embolic de xifres que arrenca amb una denúncia que va presentar un soci el 2006 i en què el jutge va considerar que una part de les pèrdues de l'últim exercici de Joan Gaspart (2002/2003) s'havien d'atribuir a Laporta i que, com que el còmput global de la seva gestió era negatiu, estava obligat a avalar. En definitiva, un complicat laberint de números, que l'únic que fa és perjudicar la institució, per més que alguns s'hagin alegrat de la notícia i vulguin veure l'expresident blaugrana enfonsat fins al coll.