PEL CARRIL DEL MIG
TONI ROMERO
La ratlla vermella
Inicialment aquest article havia sorgit a partir de la contraportada de diumenge del diari Marca. Però plou sobre mullat, i dilluns a la matinada, les acusacions sense proves de la COPE, creient-se a ulls clucs les filtracions interessades procedents d'un Real Madrid al qual la set i l'escassedat de títols li fa veure miratges, m'han acabat d'empènyer. I mira que em costa entrar a rebatre un article d'opinió perquè tots –també aquest– són intrínsecament rebatibles. Si no, no serien opinió. Però hi ha ratlles que no es poden sobrepassar i la contraportada de Miguel Serrano al Marca de diumenge passat es passava tant de frenada que esclafava tots els principis deontològics i el mínim respecte a les persones i als mitjans de comunicació. S'acarnissava aquesta ploma viperina tant com podia amb Pep Guardiola a propòsit de la roda de premsa posterior al Barça-Arsenal i satanitzava els mitjans de comunicació catalans, als quals acusava en el títol de ser «prensa del Movimiento».
Jo no hauria aplaudit Mascherano després de la seva roda de premsa l'endemà del pas a quarts perquè la bufanda –que en tinc, com Serrano– la deixo a casa, a diferència d'ell i de la majoria dels que treballen en el seu mitjà. Que siguin els prototips de la intoxicació i la manipulació al servei del quartpoderós Pedro J. i el seu vassall Inda els que vulguin equiparar Guardiola i la premsa catalana amb els feixismes no es pot tolerar. Primer, perquè ni Guardiola ni el Barça ni Catalunya han sostingut històricament –més aviat han patit– el feixisme. Qui s'ha cregut que és Miguel Serrano per parlar de «caudillo del Barça por la gracia de Cruyff», de «prensa del Movimiento», de «realidad única», d'«acabar invadiendo Castellón» i d'«Ayatola Pep»? I encara menys treballant en un grup que presumeix d'independent i de liderar el periodisme d'investigació quan tots sabem que té les mans brutes d'empastifar els rivals de Florentino perquè cap obstacle s'interposi entre el seu president i la poltrona blanca. I el que mana de veritat allà, Pedro J., encara sosté que l'autor de l'11-M va ser ETA. Menteix mil cops que semblarà veritat.
I ahir, el penúltim episodi, perquè amb la impunitat del tot s'hi val si és contra el Barça n'hi haurà més. Buscar-te un passerell –per molt que sigui un periodista de llarga trajectòria com Juan Antonio Alcalá– per deixar-li anar que al Barça hi ha dopatge i amb l'esperança que ho escamparà als quatre vents diu molt poc –o molt– del señorío del club que governa Florentino Pérez. Insinuacions i acusacions tan greus només se sustenten amb proves. Per a la resta, codi penal. Per al que difama i per al babau que li fa d'altaveu.
Mentrestant, tots sabem que els cabdills, la premsa del Movimiento i el pensament únic continuen allà on han estat sempre, al servei de la seva pàtria... blanca. El problema que tenen és que no suporten perdre i fa massa temps que perden. I saben que Guardiola n'és el gran artífex. Per molts anys.